Ordre del dia:
1.- Lectura i aprovació d’actes.
2.- 3ª fase de reconversió dels serveis d’urgència.
………………………………………………………………………………
2.- Com és habitual a aquesta comissió tècnica, sense remetre una documentació prèvia pel seu estudi per part de les organitzacions sindicals, s’ens va convocar a la reunió amb un desconeixement total dels temes a tractar. Una vegada començada, va fer acte de presència el Sotssecretari de l’Agència Valenciana de la Salut, Marciano Gomez, per fer un breu resum de l’estat en què es troba la interminable reconversió.
Des del seu punt de vista, la reconversió passa per la implantació de 4 noves unitats de SAMU ( Torrent, Utiel, Benissa i Guardamar/Rojales), la dotació de 16 vehicles de suport vital bàsic (ubicació per determinar) i el manteniment de 7 vehicles d’atenció domiciliaria que substitueixen als actuals de SEU i que s’ubiquen, 4 a València, 2 a Alacant i 1 a Elx.
Les esmentades unitats de SVB, collita pròpia del Sotssecretari, ja que no han estat negociades, discutides o consensuades a la comissió tècnica, seran concertades, estaran dotades d’un conductor i un conductor-portalliteres, dependran dels CICU’s i el personal sanitari, de ser necessari, serà el del PAC més pròxim al lloc d’assistència. No es sap massa be, en quines circumstàncies intervindran i com s’articula la cooperació entre les unitats i el personal dels PAC’s; però no ho deuen considerar molt prioritari quan ja ha estat publicat el concurs d’adjudicació i no existeix una disposició legal que regule el seu funcionament.
Des del punt de vista del STSPV-Iv, això és assegurar el negoci i després ja es veura la seua utilitat. Cada dia està més clar que les preocupacions de la Conselleria no coincideixen amb les nostres i amb les dels treballadors i treballadores d’urgències. A l’hora de decidir la implantació de les unitats SVB, la Conselleria no s’ha fet ressò de l’eterna reivindicació del personal d’atenció continuada de ser dotats de mitjans de transport adequats per a l’assistència domiciliaria, ni del destí incert dels més de 50 conductors excedents de la supressió del SEU; dues qüestions que podrien estar resoltes si la inversió feta en les unitats SVB haguera estat destinada als PAC’s i la fórmula a aplicar no fora el concert.
El problema subjacent és que l’actual direcció de la Conselleria manca d’un projecte global d’atenció sanitària urgent, hospitalària i extrahospitalària, raó per la qual s’acumulen els problemes a les portes d’urgències dels hospitals sense unes directives clares d’intervenció, així com a l’atenció continuada en Atenció Primària, on la mancança de recursos i les pèssimes condicions laborals del personal perpetuen la provisionalitat i la precarietat en la prestació del servei.
El STSPV-Iv sempre ha mantingut posicions discrepants amb l’Administració en la reconversió dels serveis d’urgències i, malgrat tot, hem continuat col·laborant amb les nostres aportacions en tot el procés negociador; però, a hores d’ara, cal replantejar-se si té algun interès continuar quan l’altra part, la Conselleria, obstaculitza, voluntària o involuntàriament, per incapacitat o per deixadesa, qualsevol intent de construir uns serveis d’assistència sanitària urgent públics i de qualitat.
Per cert, a tot açò, encara no sabem quin és el futur d’una part dels conductors del SEU.