PEL DRET A LA SALUT, PER LA SANITAT PÚBLICA

CONTRA LES PRIVATITZACIONS I EL COPAGAMENT

Fins ara les valencianes i valencians hem gaudit d'un patrimoni social d'incalculable valor; ens referim a un sistema sanitari que, contruit sota els principis d'universalitat, solidaritat i equitat, s'ha conssolidat com una eina bàsica per a garantir el dret efectiu a la salut i, en definitiva, en un pilar fonamental de l'Estat de Benestar.  Un patrimoni social reconegut internacionalment per les seues excelents prestacions sanitàries, pels resultats en termes d'estat de salut de la població i per una envejable relació entre el cost i la qualitat del servei. 

Ara be, que ningú pense que ha estat el resultat d'una casualitat, que ens l'han regalat, perquè ha estat una conquesta social de moltes generacions anònimes de ciutadans i ciutadanes i, per tant, és propietat de tots i totes els que en un moment o un altre hem contribuit al seu manteniment i no d'aquells i aquelles que de forma circumstancial i temporal gestionen el seu funcionament. És nostre. 

Malauradament, al socaire de les corrents de pensament mercantilista que dominen l'escenari econòmic i polític mundial, on Europa no és una excepció, que, per una banda, ha pretés introduir la liberalització del servei sanitari a la Unió Europea mitjançant l'aprovació de la Directiva Bolkestein, que fa permanents recomanacions de restricció pressupostària en matèria sanitària o de foment de la participació de la iniciativa privada en la gestió dels sistemes sanitaris com a fórmula per sorgir de la crisi i, per altra, una legislació estatal permissiva amb la privatització de la sanitat com és la Llei 15/97, configuren un context on es permet i afavoreix que determinats personatges, a l'empara dels resultats a les urnes, uns resultats que sempre són transitoris, s'atorguen la capacitat de qüestionar i amenaçar la continuitat del model de sanitat pública; del nostre model de sanitat pública que tant ha costat de construir. Una amenaça que executen sense cap rubor aplicant línies polítiques que entrebanquen l'exercici del dret a la salut de les persones, no ja sols consentitnt un evident deteriorament del sistema sanitari públic, sinó, perquè al convertir la salut en objecte de negoci estan supeditant la nostra salut a l'obtenció de beneficis per part de capitals privats.

Totes i tots a una: “La salut és un dret, mai un negoci!”

El STSINS-Iv valora positivament el resultat de la manifestació convocada per la Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública Valenciana contra les privatitzacions i el copagament, i considera que suposa un punt d’inflexió en l’articulació de la mobilització social contra el desmantellament del nostre sistema sanitari. 

Fins ara les valencianes i valencians hem gaudit d'un patrimoni social d'incalculable valor; ens referim a un sistema sanitari. Malauradament, per una banda, al socaire de les corrents de pensament mercantilista que dominen l'escenari econòmic i polític europeu on sorgeixen de forma permanent consignes per la liberalització del servei sanitari o de foment de la participació de la iniciativa privada i, per altra banda, una legislació estatal permissiva amb la privatització de la sanitat com és la Llei 15/97, es configura un context on es permet i afavoreix que determinats personatges, a l'empara dels resultats a les urnes, s'atorguen la capacitat de qüestionar i amenaçar la continuitat del model de sanitat pública i de supeditar la nostra salut a l'obtenció de beneficis per part de capitals privats. 

El Govern de la Generalitat Valenciana és un exemple significatiu del que estem dient. La política de privatització de la sanitat al nostre País passa, en primer lloc, per la descapitalització i el desmantellament del sistema sanitari públic amb uns pressupostos públics que ens situen a la cua de les Comunitats Autònomes en despesa destinada a l'atenció sanitària. Un deteriorament del sistema sanitari que després serà utilitzat per justificar de forma  perversa la proliferació d'hospitals de gestió privada finançats amb fons públics com Alzira, Manises o Dénia; que basen la seua rendibilitat en la reducció de la qualitat assistencial, de les despeses laborals i en parasitar la cartera de serveis dels hospitals de gestió pública.