DOGV núm.4440 de 14 de febrer de 2003. 

LLEI 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana. [2003/1655]

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d’acord amb el que estableix la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:

PREÀMBUL

La Llei d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana constitueix una norma que manifesta la prioritat que els poders públics valencians atribueixen a totes les actuacions la finalitat de les quals és la promoció, prevenció, protecció i atenció de la salut, tant en l’àmbit col·lectiu com en l’individual.

Està llei proporciona una organització sanitària en concordança amb les característiques del nostre àmbit social i el model de societat que pretenem aconseguir.

Tot això dins de l’Estat Espanyol i de l’Europa de les Regions, pròpia de l’actual Unió Europea i emparada en el marc normatiu de la Constitució Espanyola, la Llei General de Sanitat i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

Les reformes que pretén impulsar està llei estan encaminades al benestar del ciutadà, amb la intenció de fer una sanitat pública eficaç, eficient i gratuïta, solidària i de gran qualitat, fonamentada en l’equitat i en la universalitat, que permetem i impulsem la participació ciutadana i desenvolupem la humanització de la sanitat.

Les atencions de la salut han patit una evolució històrica fins a desembocar en l’actual concepte de sanitat, en concebre’s el procés d’emmalaltir en un univers més complex que, sense oblidar el paper essencial dels professionals, entén el conjunt de la sanitat com un instrument de què es doten les societats avançades que permet exercir la solidaritat i l’accés als beneficis del sistema sanitari i fer arribar els avanços de les ciències de la salut a tots els ciutadans.

Està inversió en sanitat, essencial en la societat a què pertanyem i que aspirem a perfeccionar, constitueix una important partida pressupostària, que va creixent percentualment en tots els països del nostre àmbit i que, a fi de poder continuar amb aquest creixement, ha de ser sostinguda i reconduïda després d’una profunda reflexió, comuna d’altra banda en els països del nostre àmbit.

La societat valenciana, en el seu conjunt, ha de reflexionar sobre el model de sanitat de què disfruta, que comporta un cost elevat que cal racionalitzar a fi de permetre la seua pervivència, perfeccionament i aplicació solidària.

II

 La competència de la Generalitat Valenciana s’enquadra en els articles 31 i 38 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la Llei 14/1986, de 25 d’abril General de Sanitat, com a llei de bases, així com en la Llei 15/1997, de 25 d’abril, sobre l’habilitació de noves formes de gestió del Sistema Nacional de la Salut, de què s’aprecia que la Comunitat Valenciana està dotada d’instruments legals que li permeten conformar el seu propi model sanitari, en concordança amb les seues peculiaritats i aspiracions.

El concepte de salut, fins i tot sent conscients de la individualitat biològica de cada individu, es considera com un bé irrenunciable tant individualment com socialment, la promoció protecció i atenció del qual impliquen unes activitats multidisciplinàries a què la societat ha de procurar els mitjans que racionalment exigeix la nostra actual percepció de les ciències socials, sanitàries i econòmiques.

També exigir la concurrència i participació activa del ciutadà en la valoració i utilització dels recursos que li ofereix el sistema sanitari.

La societat valenciana, a través dels seus poders públics, regularà amb aquesta llei l’àmbit d’actuació que, en matèria de salut, correspondrà a les seves actuacions públiques, sent conscient de la responsabilitat de l’administració sanitària d’exercir la tutela de la salut pública, establint les línies d’actuació que permeten garantir una protecció de la salut, eliminant o evitant-ne els riscos, una promoció, buscant la consecució d’uns elevats nivells de salut, i una obtenció individual de les prestacions sanitàries de cada ciutadà basada en el seu estat de salut.

Aquest últim apartat requereix la consignació d’un elevat pressupost i la ponderació actualitzada dels mitjans tècnics assistencials que produeix l’avanç de la ciència. Finalment, cal garantir la igualtat de l’accés de tots els ciutadans als beneficis del sistema sanitari.

En aquest sentit la llei estableix el reconeixement de la gratuïtat i universalitat del dret a la protecció de la salut en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i el dret individual a les prestacions en funció de l’estat de salut, tot això d’acord amb la legislació vigent.

III

El títol IV de la llei constitueix l’eix de l’organització dels serveis sanitaris públics, denominada Agència Valenciana de Salut. La finalitat d’aquesta agència és coordinar totes les entitats administratives amb responsabilitats en el camp de la salut, fi que coincideix plenament amb l’atribuït per la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, als serveis de salut d’obligatòria creació per part de les comunitats autònomes.

L’experiència en la gestió d’aquests servicials de salut, en els anys transcorreguts des de la promulgació de la Llei General de Sanitat esmentada, fa que aquesta Llei d’Ordenació atribuïda una funció essencial a la Conselleria de Sanitat: el coneixement objectiu de les necessitats de salut de la població, la valoració de les necessitats percebudes pels ciutadans i la satisfacció equilibrada d’aquestes necessitats amb l’aplicació racional dels pressuposts disponibles.

L’Agència Valenciana de Salut ha de buscar prioritàriament la major eficiència en la gestió dels seus recursos i la satisfacció dels ciutadans, beneficiaris del sistema i eix vertebrador de totes les actuacions.

Per a això, els centres per a la prestació de serveis assistencials, pertanyents a l’Agència Valenciana de Salut, podran dotar-se d’un nou model organitzatiu que permeta una major descentralització i autonomia en la presa de decisions i en la gestió dels seus recursos, majors cotes de participació i corresponsabilitat per part dels seus professionals i una major orientació cap al pacient. Tot això en un entorn organitzatiu més flexible i horitzontal que permeta la coordinació àgil i ràpida de tots els recursos utilitzant les ferramentes actuals de la gestió clínica.

IV

El coneixement, contrastat amb la pràctica en els moderns sistemes de salut, del creixement de la despesa sanitària, que supera els índexs de creixement del pressupost general, obliga a l’estudi reflexiu de la gestió que tradicionalment ha emprat en el nostre país el sistema sanitari públic, gestió que va poder ser útil en altres èpoques, però que és forçós actualitzar partint dels postulats següents:

a)   El ciutadà es converteix en l’autèntic protagonista del sistema sanitari, la millora de l’estat de salut és el fi últim del sistema i, per a això, la Comunitat Valenciana s’ha dotat de la targeta sanitària, que substitueix l’antiga cartilla de la Seguretat Social. L’estudi de la informació obtinguda per les targetes ens permet fer uns pressuposts realistes en què la base del càlcul la constitueix la població que s’ha d’atendre. La base és capitativa, si bé modulada per les variables que incideixen en la necessitat d’atenció sanitària, entre les quals destaca l’estructura etèria de la població.

 Aquesta nova base pressupostària és especialment útil en una comunitat com la nostra, essencialment turística, màximament quan en alguns casos constitueix una residència permanent de la població forana.

b)   Flexibilitzar el sistema sanitari valencià obtenint tots els mitjans al nostre abast, tant públics com privats, per a posar-los als serveis dels ciutadans.

V

El proveïment d’assistència sanitària i sociosanitària ha de tendir a la potenciació de la lliure elecció de metge i centre, i estimular la competència, autèntica motivació en la millora de la qualitat.

Les lleis de mercat ofereixen al consumidor els avantatges de l’elecció de productors i serveis. Aquesta llei vol proporcionar al ciutadà aquesta elecció; per a això, i ateses les característiques de la matèria que tracta, la salut, es requereix:

Aquesta llei és conscient de com són d’ambiciosos aquests objectius, però coneix la responsabilitat i professionalitat dels seus professionals, la maduresa de la seua població, i la necessitat d’un canvi en la naturalesa jurídica del proveïdor dels serveis sanitaris.

Conscients de l’avanç de les ciències de la salut i de les seues constants i noves aplicacions pràctiques, la llei estimula la formació permanent del personal dels seus serveis sanitaris.

Finalment, aquesta llei vol fer una crida als ciutadans valencians i residents en la nostra comunitat, buscant la seua implicació activa en les atencions de la salut, coneixent que els recursos sanitaris no són il·limitats i tenint la seguretat que els seus poders públics volen garantir la fi de les desigualtats de salut, proporcionant les prestacions sanitàries que els permeten dur a terme el seu projecte personal de vida.

TÍTOL I
Disposicions generals

CAPÍTOL I
Objecte de la llei

Article 1. Objecte de la llei

La present llei té per objecte l’ordenació sanitària a la Comunitat Valenciana, en regular les actuacions que permeten fer efectiu, dins del seu àmbit territorial, el dret dels ciutadans a la protecció de la salut, reconegut en l’article 43 de la Constitució Espanyola, en el marc de les competències que atribueixen l’article 148 de la Constitució, els articles 31 i 38 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i els articles 41 i 42 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat.

Article 2. Actuacions que corresponen al Govern Valencià

1.   En l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, correspon als poders públics valencians, dins de les seues competències, la missió prioritària de promoure la salut fomentant en els seus agents socials i econòmics l’adquisició i el manteniment d’hàbits de vida saludable, que protegeix la salut eliminant i evitant els factors de risc.

2.   Correspon al Govern Valencià establir les directrius cap a les quals han de convergir en les seues actuacions els poders públics, tenint present que les actuacions estrictament sanitàries necessiten el concurs de múltiples actuacions, perquè les polítiques de salut requereixen un enfocament multidisciplinari.

3.   A fi d’incidir en les causes socials que alteren l’estat de salut de la població, el Govern Valencià fomentarà la consecució d’objectius comuns, garantint la fluïdesa i continuïtat dels serveis sanitaris i sociosanitàries prestats als ciutadans valencians per les diferents administracions públiques.

4.   La protecció de la salut obliga els poders públics valencians, a través de la seua administració sanitària, a garantir la tutela general de la salut pública a través de l’establiment de mesures preventives, actuacions de promoció de la salut i la prestació d’atenció sanitària. Li correspon, per tant, l’establiment i manteniment de mitjans que garanteixen el catàleg de prestacions de finançament públic als ciutadans de la Comunitat Valenciana; per tant, es dotarà especialment dels recursos que permeten mantindre i millorar els serveis de titularitat pública.

CAPÍTOL II
Principis

Article 3. Principis rectors

1. L’ordenació sanitària de la Comunitat Valenciana respon als principis següents:

a)   La universalització de l’atenció sanitària per a tota la població de la Comunitat Valenciana, garantint la igualtat efectiva d’accés als serveis i actuacions sanitàries, de conformitat amb la normativa bàsica.

b)   La concepció integral de la salut, incloent actuacions de promoció, prevenció, assistència i rehabilitació.

c)   L’eficàcia i eficiència en l’assignació, utilització i gestió dels recursos.

d)   La descentralització, la desconcentració, l’autonomia, la coordinació i la responsabilitat en la gestió dels serveis.

e)   La millora contínua de la qualitat dels serveis, amb un enfocament especial a l’atenció personal, la comoditat i el tracte humà del pacient i els seus familiars, en síntesi, la humanització de l’assistència sanitària i sociosanitària.

f)    La promoció de l’interès individual i social per la salut i el sistema sanitari, potenciant la solidaritat i l’educació sanitària.

g)   La participació de la comunitat en l’orientació i valoració dels serveis.

h)   La integració funcional de tots els recursos sanitaris públics.

i)    L’avaluació contínua dels centres públics i privats del sistema sanitari, amb criteris objectius, homogenis i de qualitat.

j)    La potenciació i desplegament de la investigació científica en l’àmbit de la salut.

k)   La modernització dels sistemes d’informació sanitària, com a garantia d’una assistència sanitària integral i eficaç.

2.            Aquests principis regiran l’actuació del sistema de salut de la Comunitat Valenciana i hauran d’informar, també, l’actuació de les entitats privades i del particular respecte al sistema sanitari.

TÍTOL II

Competències sanitàries de l’administració de la Generalitat Valenciana i de les entitats locals de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL I
Competències de la Generalitat Valenciana

Article 4. Competències de la Conselleria de Sanitat

Corresponen a la Conselleria de Sanitat, en el marc de l’ordenació sanitària establida en la present llei, les competències següents:

CAPÍTOL II
Competències de les entitats locals

Article 5. Competències sanitàries de les entitats locals

Els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, sense perjuí de les competències d’altres administracions, prestaran els serveis mínims obligatoris establerts en la legislació que regula el règim local pel que fa als serveis de salut i la resta dels regulats en la present llei.

Els ajuntaments, sense perjuí de la competència atribuïda a la Generalitat per a organitzar i administrar tots els serveis en matèria de sanitat interior i exercir la tutela de les entitats i funcions en la matèria esmentada, tindran les responsabilitats mínimes següents en relació amb el compliment obligat de les normes i plans sanitaris:

Per al desplegament de les funcions relacionades anteriorment, hauran d’actuar de forma coordinada amb el personal i els mitjans dels departaments de salut en la demarcació dels quals estan compresos.

Els ajuntaments hauran de tindre coneixement dels informes d’inspecció realitzats pels serveis competents relatius a matèries de les seues competències.

TÍTOL III
El sistema sanitari a la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL I
Configuració del Sistema Sanitari Valencià

Article 6. Objectiu fonamental del sistema sanitari

El sistema sanitari valencià està integrat per tots els recursos sanitaris de la Comunitat Valenciana i té com a objectiu fonamental la consecució del més alt grau possible de salut per als ciutadans.

Article 7. Requisits del sistema sanitari

La consecució del més alt grau possible de salut per als ciutadans de la Comunitat Valenciana exigit:

Article 8. Finalitats del sistema sanitari

El sistema sanitari valencià ha d’orientar-se a:

Article 9. Activitats del sistema sanitari

Per al compliment de les seues finalitats, el sistema sanitari valencià farà prioritàriament les activitats següents:

a)   Realització dels estudis necessaris per a determinar el patró de morbimortalitat de la població, així com les seues necessitats de salut, a fi d’orientar amb major eficàcia l’atenció sanitària integral als ciutadans i la prevenció dels riscos per a la salut, i l’adequada planificació i avaluació sanitària.

b)   La instauració i desplegament dels sistemes d’informació necessària per al millor compliment dels objectius marcats.

c)   Implantació de mesures orientades a la promoció de la qualitat, eficàcia i eficiència dels serveis sanitaris.

d)   Establiment de sistemes de control i avaluació de la qualitat dels diferents recursos sanitaris.

Article 10. Acreditació de centres i serveis sanitaris. Garantia de qualitat

Per a l’acreditació de centres i serveis sanitaris, hi haurà un organisme públic i independent els principals objectius del qual seran:

Per a l’adquisició i el manteniment de la qualitat òptima del sistema de salut de la Comunitat Valenciana s’implantaran sistemes de garantia de qualitat i acreditació tant en els establiments públics com en els privats i concertats.

CAPÍTOL II

Planificació, qualitat i garantia de no-demora

Article 11. La coordinació general sanitària: el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana

El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana és l’instrument estratègic de planificació i programació del sistema sanitari valencià. S’hi recollirà la valoració de les necessitats de salut de la població, i també els objectius bàsics de salut i prioritats de la política sanitària.

El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana serà aprovat pel Consell de la Generalitat, a proposta del conseller de Sanitat, i serà tramès a les Corts Valencianes perquè en tinga coneixement en el termini màxim de 30 dies des de l’aprovació.

Per al seguiment, coordinació i avaluació del Pla de Salut hi haurà l’Oficina Permanent del Pla de Salut.

El Pla de Salut tindrà el termini de vigència que s’hi determine.

El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, una vegada aprovat pel Consell de la Generalitat, serà enviat al ministeri competent en matèria sanitària per a la inclusió en el pla integrat de salut, en els termes previstos en el capítol IV del títol III de la Llei General de Sanitat.

Article 12. Contingut

El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana haurà de determinar:

 Article 13. Procediment d’elaboració del Pla de Salut

Correspondrà a la Conselleria de Sanitat la determinació del procediment, metodologia i terminis d’elaboració del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.

En l’elaboració dels continguts del pla es tindrà en compte l’ordenació territorial de la Comunitat Valenciana.

Article 14. Pla de garantia de no-demora en l’assistència

El Govern Valencià, a fi de millorar la qualitat de vida dels pacients i, per tant, acotar el temps en la prestació de l’assistència, establirà les vies i mecanismes necessaris per a satisfer la demanda en un temps raonable. En aquest sentit:

1.   Hi haurà el compromís de fer, en els serveis sanitaris públics, les proves diagnòstiques i els tractaments en un temps determinat, que serà fixat amb la participació de les societats científiques.

2.   Transcorregut el temps esmentat, el Consell de la Generalitat es compromet a finançar les proves diagnòstiques, terapèutiques o el tractament quirúrgic en el centre sanitari de la Comunitat Valenciana que lliurement elegirà el pacient, després de sol·licitar-la i segons que s’estipularà reglamentàriament.

CAPÍTOL III
Els ciutadans en relació amb el Sistema Sanitari Valencià.
Pla d’Humanització

Article 15. Dret bàsic de protecció de la salut

El sistema sanitari valencià garantirà l’exercici i el desplegament dels drets i deures que es deriven del dret bàsic de protecció de la salut.

Article 16. Drets dels ciutadans

Es garanteix la igualtat d’accés dels ciutadans als serveis sanitaris de caràcter públic.

Els ciutadans tenen dret a la lliure elecció del metge i centre, en les condicions que establisquen les disposicions de desplegament de la present llei.

Els ciutadans tenen dret que els metges d’atenció primària i especialitzada els dediquen el temps adequat.

La Generalitat establirà reglamentàriament la carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb el sistema sanitari valencià, que desplegarà els drets i obligacions establerts per la normativa sanitària bàsica.

Tots els centres i serveis sanitaris públics i privats disposaran d’informació accessible als ciutadans sobre els drets i deures dels usuaris, entre els quals figuraran els procediments de reclamacions, felicitacions, suggeriments i els d’accés a la informació completa sobre el seu procés.

Article 17. Desplegament del Pla d’Humanització

La Conselleria de Sanitat, a través del Pla d’Humanització de l’Assistència Sanitària de la Comunitat Valenciana, impulsarà polítiques per a la millora de la qualitat en l’assistència sanitària i sociosanitària, en què el ciutadà constitueix el centre dels objectius i l’eix de les activitats.

CAPÍTOL IV
Participació ciutadana

Article 18. Participació dels ciutadans

La participació dels ciutadans en el sistema sanitari valencià s’exercirà a través del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana i dels establerts en els departaments de salut previstos en aquesta llei i totes les disposicions que la despleguen.

Article 19. El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana

A fi de promoure la participació comunitària en el sistema sanitari valencià hi haurà el Consell de Salut de la Comunitat Valenciana, com a òrgan superior col·legiat de caràcter consultiu.

El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana estarà format per:

El conseller de Sanitat disposarà els nomenaments i cessaments dels vocals del Consell de Salut, a proposta de les entitats i organismes representats, per un període màxim de quatre anys, i podran ser designats novament per a altres períodes. Entre els seus membres, el Consell de Salut de la Comunitat Valenciana designarà un president, un vicepresident i un secretari.

Article 20. Funcions

Són funcions del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana les següents:

Article 21. Règim de funcionament

En el procediment d’adopció d’acords, el consell se subjectarà a les normes bàsiques de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, relatives als òrgans col·legiats, sense perjuí del que disposen el seu reglament i les normes generals següents:

El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana es reunirà com a mínim cada sis mesos i quan ho acorde el seu president, o després de la sol·licitud d’una tercera part dels seus membres, o a sol·licitud del conseller de Sanitat. Totes les convocatòries es faran per escrit, acompanyades dels temes de l’orde del dia, i amb l’antelació suficient.

Tots els acords es prendran per majoria simple dels membres presents i el vot del president dirimirà en casos d’empat.

La Conselleria de Sanitat haurà de facilitar els mitjans materials i personals, així com la documentació necessària per al compliment de les funcions que té encomanades el Consell de Salut.

CAPÍTOL V
Ordenació territorial sanitària

Article 22. Departaments de salut

El sistema sanitari valencià s’ordena en departaments de salut, que equivalen a les àrees de salut previstes en la Llei General de Sanitat.

Els departaments de salut són les estructures fonamentals del sistema sanitari valencià, i són les demarcacions geogràfiques en què queda dividit el territori de la Comunitat Valenciana a efectes sanitaris.

S’estendrà la seua acció, sense perjuí de les excepcions a què hi haguera lloc, tenint en compte els factors geogràfics, demogràfics, socioeconòmics, culturals, epidemiològics, laborals, climatològics i de dotació de vies i mitjans de comunicació i les instal·lacions sanitàries de cada departament.

En l’àmbit de cada departament de salut es tendirà a la màxima integració de les accions de promoció i protecció de la salut, de les de prevenció i curació de la malaltia i de rehabilitació de l’estat de salut, a través de la coordinació dels diferents recursos existents, garantint una sanitat sense escalons.

En cada departament de salut es garantirà una adequada ordenació de l’assistència primària i la seua coordinació amb l’atenció especialitzada, de manera que es possibilite la màxima eficiència en la ubicació i ús dels recursos, així com l’establiment de les condicions estratègiques més adequades per a l’aprofitament de sinèrgia o la configuració de dispositius de referència per a tota la Comunitat Valenciana.

Les especialitats mèdiques que es facen en l’àmbit extrahospitalari estaran reglamentàriament adscrites als establiments sanitaris, a fi de garantir la màxima integració de l’assistència i la continuïtat de les atencions i en benefici mutu tant del professional com del ciutadà.

La delimitació dels departaments de salut és competència de la Conselleria de Sanitat i, per al compliment millor dels objectius previstos en aquesta llei, es reordenaran les actuals àrees de salut, atenent la màxima integració dels recursos assistencials, amb l’objectiu de prestar una assistència sanitària i sociosanitària àgil, dinàmica, eficaç i sense barreres i que garantisca en tot moment la referència de les prestacions, de manera que encara que puga variar el contingent de població en cada departament, es complisquen els objectius assenyalats en la Llei General de Sanitat. En tots els casos, cada província tindrà com a mínim un departament de salut, el qual es podrà subdividir, atenent els criteris anteriorment exposats, en sectors sanitaris i aquests, al seu torn, en zones bàsiques de salut, l’organització i funcionament de les quals es desplegaran reglamentàriament segons els criteris establerts en la present llei.

TÍTOL IV
Estructura i organització del sistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana

 
CAPÍTOL I
L’Agència Valenciana de Salut: Naturalesa i òrgans

Article 23. Naturalesa jurídica

Per a dur a terme una gestió i administració adequades del sistema valencià de salut i de la prestació sanitària de la Comunitat Valenciana, es crea l’Agència Valenciana de Salut.

L’Agència Valenciana de Salut és un organisme autònom, de caràcter administratiu, de la Generalitat, adscrit a la Conselleria de Sanitat, dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins, que es regeix pel que ha disposat la present llei i per les disposicions reglamentàries que es dicten per a desplegar-la.

La gestió i l’administració dels centres, serveis i establiments sanitaris de protecció de la salut o d’atenció sanitària o sociosanitària podrà dur-se a terme directament o indirectament, amb mitjans propis o aliens, públics o privats, mitjançant qualssevol entitats admeses en dret, així com a través de la constitució de concessions administratives, consorcis, fundacions, empreses públiques o altres ens dotats de personalitat jurídica pròpia, i es podran establir, a més, acords o convenis amb persones o entitats públiques o privades i fórmules de gestió integrada o compartida.

Les entitats públiques constituïdes amb aquesta finalitat i a l’empara de la Llei 15/1997, de 25 d’abril, seran dependents de l’Agència Valenciana de Salut.

Article 24. Pla de gestió

L’Agència Valenciana de Salut establirà, com a procediment dirigit a l’eficàcia i eficiència, amb els seus centres dependents, plans de gestió específics, que es constituiran com a instrument de treball en el qual es vinculen de forma directa i contractual les relacions entre l’agència i els centres proveïdors.

El pla de gestió suposa un estímul i compromís per a l’eficiència dels centres sanitaris, per tal com permet aclarir objectius i promoure una competència regulada contínuament per l’autoritat sanitària competent, entre els diversos agents.

El pla de gestió inclou:

Article 25. Estructura i organització

L’organització de l’Agència Valenciana de Salut s’estructura en:

Òrgans centrals de l’Agència Valenciana de Salut:

Òrgans perifèrics, en l’àmbit del departament de salut:

Article 26. El Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Salut

L’òrgan superior de direcció i govern de l’Agència Valenciana de Salut és el Consell d’Administració.

El Consell d’Administració estarà format per:

·         El conseller de Sanitat, que en serà el president.

·         El director gerent de l’Agència Valenciana de Salut, que en serà el vicepresident primer.

El conseller de Sanitat disposarà el nomenament i el cessament dels vocals del Consell d’Administració, a proposta de cada una de les representacions que el componen. La condició de membre del Consell d’Administració serà incompatible amb qualsevol vinculació amb empreses o serveis relacionats amb el subministrament de material sanitari o farmacèutic.

Article 27. Funcions del Consell d’Administració

Corresponen al Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Salut les funcions següents:

Article 28. Règim de funcionament

El Consell d’Administració es reunirà, en sessió ordinària, almenys una vegada cada quatre mesos i sempre que el convoque el seu president, o quan ho sol·liciten un mínim de quatre membres, per a decidir sobre les qüestions que aquests proposen. Des de la sol·licitud fins a la reunió no transcorreran més de 15 dies.

La convocatòria de reunió es farà per escrit, amb antelació suficient i amb l’orde del dia.

El Consell d’Administració haurà d’aprovar el seu reglament de funcionament, d’acord amb el que han disposat la present llei i altres normes que la despleguen.

Article 29. El director gerent de l’Agència Valenciana de Salut

El director gerent de l’Agència Valenciana de Salut n’exerceix la direcció i gestió, d’acord amb les directrius dictades pel seu Consell d’Administració.

Serà nomenat pel Consell de la Generalitat, a proposta del conseller de Sanitat, després d’haver consultat el Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Salut.

Article 30. Funcions del director gerent

Són funcions del director gerent de l’Agència Valenciana de Salut les següents:

El director gerent de l’Agència Valenciana de Salut podrà delegar els directors gerents dels departaments de salut per a algunes de les seues funcions, respecte als seus àmbits territorials d’actuació, després de l’autorització del Consell d’Administració de l’agència.

Article 31. El consell de direcció del departament de salut

És l’òrgan perifèric de direcció i gestió de l’Agència Valenciana de Salut per al proveïment de l’assistència sanitària i sociosanitària, amb mitjans públics i privats, dins del departament de salut, i està format per:

Article 32. El gerent del departament de salut

El gerent del departament de salut és l’encarregat de la direcció i gestió dels recursos del departament, tant d’atenció primària com d’assistència especialitzada i sociosanitària. Serà nomenat pel conseller de Sanitat, a proposta del director gerent de l’Agència Valenciana de Salut, després d’haver consultat el Consell d’Administració.

Corresponen al gerent del departament de salut les funcions següents:

Article 33. Consell de salut del departament de salut

El consell de salut del departament de salut és l’òrgan de participació comunitària per a la consulta i seguiment de la gestió de l’Agència Valenciana de Salut en el departament de salut.

Estarà format pels membres següents:

Entre ells s’elegiran president, vicepresident i secretari.

El consell de salut del departament de salut, com a òrgan d’assessorament de l’Agència Valenciana de Salut en el departament de salut, té entre les seues funcions:

El consell de salut del departament de salut es reunirà en sessió ordinària com a mínim cada sis mesos, i sempre que ho acorde el president, o després de la sol·licitud d’una tercera part dels membres, o a sol·licitud del conseller de Sanitat.

CAPÍTOL II
Mitjans personals

Article 34. Recursos humans

1.   El personal de l’Agència Valenciana de Salut estarà integrat per:

2.   La Generalitat aprovarà, en l’àmbit de les seues competències i prenent en consideració les peculiaritats del personal de l’agència i de l’exercici de les professions sanitàries, especialment de les pròpies del personal facultatiu, les normes relatives a la selecció i provisió de places del personal estatutari de l’Agència Valenciana de Salut, dins del marc estatutari bàsic establert per la Llei 30/1999, de 5 d’octubre, de selecció i provisió de places del personal estatutari de la Seguretat Social, i la resta de disposicions de caràcter bàsic aplicable.

3.   La selecció del personal s’efectuarà mitjançant convocatòries públiques ajustades als principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, seguint els criteris generals emanats per l’Agència Valenciana de Salut, dictats per a garantir una actuació coordinada. En els processos de selecció s’inclourà la valoració del coneixement de valencià, d’acord amb la legislació aplicable.

Les normes relatives a abstenció i recusació considerades en els articles 28 i 29 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, s’aplicaran als òrgans de selecció que es constituïsquen.

4.   Al personal que preste els seus servicis en l’Agència Valenciana de Salut se li aplicarà el règim d’incompatibilitats establert en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servici de les administracions públiques.

Els centres, servicis i establiments sanitaris de l’Agència Valenciana de Salut tindran la mateixa consideració, pel que fa a les incompatibilitats, que els centres a què es refereix l’article 2 del Reial Decret 598/1985, de 30 d’abril, sobre incompatibilitats del personal al servici de l’administració de l’Estat, de la Seguretat Social i dels ens, organismes i empreses que en depenen.

Article 35. Carrera professional

La carrera professional constitueix el reconeixement individual econòmico-administratiu dels mèrits adquirits a través del perfeccionament i l’actualització professional contínua i repercuteix en els resultats obtinguts i els objectius preestablerts de l’organització.

Reglamentàriament es promouran les vies necessàries per a la motivació professional, amb la finalitat d’estimular l’acompliment del treball realitzat i avançar cap a la millora contínua; per a això s’implantaran polítiques d’incentivació i desplegament de la carrera professional.

Article 36. Règim jurídic

La classificació i el règim jurídic del personal de l’Agència Valenciana de Salut es regiran per les disposicions que respectivament els siguen aplicables, atenent la normativa que regula els sistemes d’integració en el sistema jurídic estatutari o general.

CAPÍTOL III
Règim patrimonial

Article 37. Béns i drets

A) Tindran la consideració de béns adscrits a l’Agència Valenciana de Salut:

1.   Els béns i drets de tota índole, afectes al servici sanitari, el titular dels quals siga la Generalitat.

2.   Els béns i servicis de tota classe afectes a l’assistència sanitària transferits de la Seguretat Social o adscrits funcionalment a l’actual Subsecretària per a l’Agència Valenciana de la Salut.

3.   Els béns i drets de les corporacions locals que hi siguen adscrits per acords, convenis o concerts, en la norma de transferència o en el conveni d’integració.

4.   Tots els béns o drets que adquirisca o reba per qualsevol títol, amb el caràcter d’adscrits, així com els productes i rendes dels seus béns i drets.

B) Tindran la consideració de béns i drets propis de l’Agència Valenciana de Salut tots els que adquirisca o reba per qualsevol títol, i també els productes i rendes que generen.

Article 38. Règim patrimonial

1.   Els béns immobles procedents del patrimoni de la Seguretat Social que s’adscriguen a l’Agència Valenciana de Salut seran objecte d’administració ordinària i s’atribueix a l’agència, respecte a la facultat esmentada, els mateixos drets i obligacions que tenen les entitats gestores de la Seguretat Social.

Els béns i drets adscrits a l’Agència Valenciana de Salut conservaran la seua qualificació jurídica originària i únicament podran ser utilitzats per al compliment dels seus fins. Tindrà respecte als béns i drets esmentats totes les prerrogatives i els drets que estableix la normativa sobre patrimoni pel que fa a conservació, administració correcta i defensa.

2.   Respecte al seu propi patrimoni, l’Agència Valenciana de Salut podrà adquirir, a títol onerós o gratuït, posseir, arrendar béns i drets de qualsevol classe, que quedaran afectes al compliment dels seus fins.

Les adquisicions de béns immobles, i també les alienacions i gravàmens de béns immobles propis, requeriran l’informe favorable previ de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació i de la Conselleria de Sanitat.

L’afectació de béns i drets patrimonials propis als fins i servicis públics que preste l’agència serà acordada per la Conselleria de Sanitat, a proposta del Consell d’Administració, i s’entendrà implícita l’afectació als fins esmentats en adoptar-se l’acord de l’adquisició.

3.   L’Agència Valenciana de Salut formarà i mantindrà actualitzat el seu inventari de béns i drets, tant propis com adscrits, amb excepció dels de caràcter fungible, on es consignarà el caràcter i la procedència dels béns esmentats, i també la destinació específica dels immobles adscrits propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

L’inventari es revisarà, si calia, anualment amb referència al 31 de desembre i se sotmetrà a l’aprovació del Consell d’Administració. S’enviarà anualment a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació i a la Conselleria de Sanitat.

4.   Els béns i drets patrimonials propis de l’Agència Valenciana de Salut afectes al compliment de les seues funcions tindran la consideració de domini públic i, com a tals, gaudiran de les exempcions i bonificacions tributàries que correspongui als béns de la naturalesa esmentada.

Els béns i drets de la Generalitat adscrits a l’Agència Valenciana de Salut hauran de revertir en la Generalitat en les mateixes condicions que tenien en produir-se l’adscripció, en el cas que l’Agència Valenciana de Salut s’extingisca o es modifique substantivament la naturalesa de les seues funcions, amb incidència en els béns i drets esmentats.

S’entendrà implícita la utilitat pública en relació amb l’expropiació de béns immobles respecte a les obres i servicis de l’Agència Valenciana de Salut.

En tot el que no preveu aquesta llei, seran aplicables als béns i drets de l’Agència Valenciana de Salut les previsions contingudes en les lleis del Patrimoni i de la Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana i, supletòriament, la legislació patrimonial de l’Estat i de la Seguretat Social.

CAPÍTOL IV
Règim financer, pressupostari i comptable

Article 39. Règim financer

L’Agència Valenciana de Salut es finançarà amb:

a)   Els recursos que li puguen ser assignats a càrrec dels pressuposts de la Generalitat Valenciana o d’altres entitats.

b)   Els rendiments procedents dels béns i drets que li hagen segut adscrits i dels propis.

c)   Els ingressos ordinaris i extraordinaris que legalment estiga autoritzada a percebre.

d)   Les donacions, subvencions i aportacions que li puguen fer entitats o particulars.

e)   Qualsevol altre recurs que li poguera ser atribuït.

Article 40. Règim pressupostari i comptable

1.   Llevat del que preveu aquesta llei, l’estructura, procediment d’elaboració, execució, liquidació i control del pressupost de l’Agència Valenciana de Salut es regirà per la Llei de la Hisenda Pública i les lleis de Pressuposts de la Generalitat Valenciana.

El pressupost de l’Agència Valenciana de Salut haurà d’incloure’s en el pressupost de la Conselleria de Sanitat, de manera diferenciada, i s’orientarà d’acord amb les previsions del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana i desglossat per departaments de salut.

 2.  El règim comptable de l’Agència Valenciana de Salut es regirà pel que disposa la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana.

Els centres que configuren l’Agència Valenciana de Salut hauran de comptar amb un sistema integral de gestió que permet implantar una direcció per objectius i un control per resultats, delimitar clarament les responsabilitats de direcció i gestió, i establir un control adequat en l’avaluació dels diferents paràmetres que influeixen, de manera preponderant, en els costs i la qualitat de l’assistència.

3.   La funció interventora la durà a terme la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, segons que disposa la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana.

4.   L’Agència Valenciana de Salut queda obligada a facilitar als òrgans competents de la Generalitat tota la informació que siga necessària per al control adequat de l’eficàcia i l’eficiència en el compliment dels objectius. El control esmentat serà exercit per la Conselleria de Sanitat, sense perjuí del control establert respecte a això en la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana. El control esmentat tindrà per finalitat comprovar el grau de compliment dels objectius i la utilització adequada dels recursos assignats.

CAPÍTOL V
Organitzacions de servici

Article 41. Fórmules organitzatives d’integració dels recursos assistencials

L’Agència Valenciana de Salut, d’acord amb el que regula la normativa reglamentària d’execució i desplegament d’aquesta llei, podrà autoritzar i desplegar en els seus centres la creació de noves unitats o fórmules organitzatives com són les àrees clíniques i les unitats de gestió clínica, que tindran com a objectius fonamentals: 

1.   Integrar l’activitat de l’àrea en l’orientació al pacient, aplicant la gestió dels processos assistencials de manera que es garantisca la màxima coordinació dels recursos i l’excel·lència en la prestació.

2.   Aplicar la gestió clínica entenent-la com la utilització adequada dels recursos per a la millor atenció als malalts, mitjançant l’estandardització de les tasques i protocols, utilitzant per a això l’evidència científica de manera que es garantisquen la major eficàcia, eficiència i qualitat possible.

3.   Facilitar als professionals la implicació i coresponsabilització en la gestió a través d’una major participació en la presa de decisions, en la utilització dels recursos i incentivant l’esforç i els resultats, tant pel que fa a l’assistència com a la gestió en general.

4.   Aplicar una major horitzontalitat jeràrquica, coordinació del treball i desplegament professional dels components de l’àrea.

Article 42. Àrees clíniques: organització

Les àrees clíniques es conformen com a agrupacions de recursos assistencials que provenen de diferents servicis mèdics o quirúrgics o de suport que atenen patologies afins i garanteixen una resposta integral al pacient, al mateix temps que suposen un excel·lent mitjà per al desplegament i la implicació dels professionals en la gestió dels recursos assignats.

La seua organització s’estructura en tres nivells: el comitè de direcció, màxim òrgan de direcció de l’àrea i que haurà de garantir la participació, comunicació i presa de decisions integrada i coordinada, al mateix temps que es responsabilitza del correcte funcionament de l’àrea i els seus recursos; el director de l’àrea que al cap davant del comitè de direcció exercirà com a màxim responsable de la gestió de l’àrea; i les unitats clíniques assistencials que són les estructures organitzatives més elementals i operatives de l’àrea.

Article 43. Unitats de gestió clínica

Quan tracte recursos amb un sol servici es podran formar unitats de gestió clínica que, organitzades amb una estructura matricial i basades en criteris de gestió clínica, siguen capaces d’aconseguir una autogestió eficient de tota la seua activitat i també dels recursos assignats. Les unitats esmentades podran comptar, a semblança de les àrees clíniques, amb un comitè de direcció, responsable de la unitat, i unitats assistencials bàsiques, estes últimes com a estructures elementals de la unitat de gestió clínica.

Article 44. Procediment per a la creació de les noves unitats o fórmules organitzatives

Reglamentàriament s’establirà el procediment de creació de les àrees clíniques i de les unitats de gestió clínica en els diferents organismes assistencials.

Article 45. Pla de gestió clínica

Es dotarà les àrees clíniques i les unitats de gestió clínica d’un pla de gestió clínica específica, que recollirà almenys la cartera de servicis, el volum d’activitat, el finançament, els objectius assistencials, docents i d’investigació i els seus nivells de qualitat. El pla esmentat serà l’equivalent, per a este nivell, del que aprove, per al conjunt de l’organització assistencial, l’Agència Valenciana de Salut.

CAPÍTOL VI
Règim jurídic

Article 46. Règim jurídic i de contractació

L’Agència Valenciana de Salut se subjecta amb caràcter general al dret aplicable als organismes autònoms de caràcter administratiu.

Contra els actes i les resolucions administratives de l’Agència Valenciana de Salut les persones interessades podran interposar els recursos que corresponguen, segons que disposa la legislació sobre procediment administratiu.

D’acord amb això, contra els actes i les resolucions dictades pels òrgans centrals de direcció i gestió de l’Agència Valenciana de Salut, les persones interessades podran interposar-hi recurs d’alçada davant del conseller de Sanitat, i contra els actes dictats pels òrgans de direcció i gestió dels departaments de salut, recurs d’alçada davant del director gerent de l’Agència Valenciana de Salut.

Les reclamacions prèvies a la via jurisdiccional civil seran resoltes pel conseller de Sanitat.

Les reclamacions prèvies a la via jurisdiccional laboral seran resoltes pel director general de l’Agència Valenciana de Salut.

A l’actuació de l’Agència Valenciana de Salut relativa als servicis i les prestacions sanitàries de la Seguretat Social, se li aplicarà la legislació sobre la contingència de la Seguretat Social de prestació d’assistència sanitària.

La representació i defensa en juí de l’Agència Valenciana de Salut, així com l’assessorament en dret, corresponen al Gabinet Jurídic de la Generalitat Valenciana, d’acord amb el que estableix la Llei de la Generalitat Valenciana 5/1984, de 29 de juny, de Compareixença en Juí de la Generalitat Valenciana, i la normativa dictada com a desplegament.

La contractació es regirà per la normativa general reguladora de les administracions públiques.

Els contractes la quantia dels quals excedisca els sis milions (6.000.000) d’euros necessitaran l’autorització del conseller de Sanitat.

Reglamentàriament es podrà modificar la quantia fixada anteriorment, i es podran establir quanties inferiors segons el tipus de contracte.

Article 47. Relacions jurídiques amb institucions privades per al proveïment de servicis sanitaris

Les relacions entre l’Agència Valenciana de Salut i qualsevol entitat privada per al proveïment de servicis sanitaris s’ajustaran al que disposen aquesta llei i la normativa general bàsica d’aplicació. 

Els concerts, convenis o acords sanitaris podran celebrar-se després de tindre en compte l’òptima utilització dels recursos públics i sense contradir els objectius sanitaris, socials i econòmics dels plans de salut.

Els concerts, convenis o acords de proveïment de servicis sanitaris estaran obligats a considerar:

TÍTOL V
Docència i investigació en ciències de la salut a la Comunitat Valenciana

 
CAPÍTOL I
Docència i investigació sanitària

Article 48. Docència i investigació

Tot el sistema sanitari valencià ha d’estar en disposició de poder ser utilitzat per a la docència pregraduada, postgraduada i continuada dels professionals del sistema i ha de fomentar les activitats d’investigació sanitària, com a element bàsic.

Article 49. Funcions de la Conselleria de Sanitat en matèria de docència i investigació

La Generalitat vetllarà per l’actuació coordinada dels seus departaments pel que fa a la formació dels recursos humans necessaris per al funcionament adequat del sistema sanitari valencià.

L’Administració de la Generalitat i els centres universitaris, en l’àmbit de les seues competències, es coordinaran per a la programació de les seues activitats docents i investigadores, d’acord amb les necessitats del sistema sanitari valencià.

Es promouran la formació i el perfeccionament, de manera continuada, dels professionals que treballen en el camp de la protecció de la salut. Esta funció haurà de procurar el desplegament descentralitzat de les seues accions de formació continuada, aproximant l’activitat formativa als llocs de treball.

En este àmbit, són funcions de la Conselleria de Sanitat:

Aquestes funcions podran fer-se en col·laboració amb universitats i altres centres o entitats docents o amb competència en la matèria. També podran crear-se organismes específics o qualssevol altres entitats admeses en dret per a la programació, foment, desplegament, coordinació, gestió, finançament i avaluació de la docència i la investigació en salut.

CAPÍTOL II
Escola Valenciana d’Estudis de la Salut

Article 50. Funcions

L’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut és un òrgan adscrit a la Conselleria de Sanitat, per al suport científic i tècnic en matèria d’investigació i docència a l’administració de la Generalitat i específicament a la Conselleria de Sanitat.

Correspon a l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut, sense perjuí de les competències que tinguen atribuïdes altres òrgans de la Generalitat, les funcions següents:

Per al desplegament òptim de les seues funcions, l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut establirà la col·laboració oportuna amb les universitats valencianes i amb altres institucions o entitats amb competències en la matèria, a fi d’adequar la formació pregraduada i postgraduada de tots els professionals de la salut.

El reglament d’estructura, organització i funcionament de l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut es determinarà per mitjà d’un decret del Consell de la Generalitat.

TÍTOL VI
Intervenció dels poders públics en matèria de salut individual i col·lectiva
CAPÍTOL I
L’autorització i inspecció de centres, servicis i establiments sanitaris

Article 51. Accions d’intervenció

Per a la consecució dels objectius que es tracen en este capítol, la Conselleria de Sanitat crearà els registres i elaborarà les anàlisis d’informació necessària per al coneixement de les diferents situacions de què puguen derivar-se accions d’intervenció dels diferents organismes i estaments que configuren l’autoritat sanitària.

Article 52. Limitacions preventives

Les activitats públiques i privades d’atenció sanitària que, directament o indirectament, puguen tindre conseqüències negatives per a la salut o la seguretat dels usuaris, seran sotmeses pels òrgans competents a limitacions preventives de caràcter administratiu, d’acord amb la normativa bàsica de l’Estat i la normativa dictada pels òrgans i institucions de la Generalitat.

Article 53. Mesures cautelars i preventives

Quan l’activitat exercida poguera tindre una repercussió excepcional i negativa en la salut dels ciutadans, les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, atenent els principis recollits per l’article 28 de la Llei General de Sanitat, adoptaran les mesures cautelars i preventives que estimen pertinents, com ara la confiscació o la immobilització de productes o instal·lacions, suspensió de l’exercici d’activitats, tancament d’empreses i totes les altres es consideren sanitàriament justificades.

La duració de les mesures a què es refereix l’apartat anterior, que es fixaran per a cada cas, sense perjuí de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no excedirà del que exigisca la situació de risc imminent i extraordinari que les va justificar.

Article 54. Inspecció de servicis sanitaris

Tots els centres i establiments sanitaris públics i privats, i també les activitats de promoció i publicitat, estaran sotmesos a la inspecció i control per l’administració sanitària competent.

L’actuació inspectora, que tindrà les prerrogatives que la normativa estatal atribueix al personal que fa la funció d’inspecció, s’emmarcarà en els objectius següents:

Anualment s’establirà un pla d’inspecció en què es definisquen els programes d’actuació preferent i la coordinació amb totes les inspeccions que incidisquen en l’àmbit sanitari i de la salut pública i en especial amb els ens locals.

Article 55. Regulació de l’autorització i registre sanitari

L’exigència d’autoritzacions sanitàries, i també l’obligació d’enregistrar per raons sanitàries els centres, servicis i establiments sanitaris i si és procedent les empreses o productes, seran establides reglamentàriament, prenent com a base la normativa vigent en cada una de les matèries i el que estableix aquesta llei.

Article 56. Autorització administrativa prèvia

Per a la instal·lació, obertura i funcionament necessitaran autorització administrativa prèvia els centres i establiments sanitaris i, si és procedent, les activitats o servicis sanitaris que per la seua naturalesa ho exigisquen i siguen determinats reglamentàriament, qualssevol que siga el seu nivell i categoria o titular, així com per a les modificacions que respecte a l’estructura i règim inicial puguen establir-se.

Esta autorització administrativa és imprescindible per a la inclusió en el registre oficial dels centres, establiments i activitats o servicis que es determinen.

En desplegament d’aquesta llei, s’establiran reglamentàriament els requisits mínims necessaris per a concedir l’autorització.

Quan la defensa de la salut de la població ho requerisca, l’administració de la Generalitat podrà establir règims temporals i excepcionals de funcionament dels establiments sanitaris.

CAPÍTOL II
Infraccions i sancions

Article 57. Disposicions generals

1.   Les infraccions en matèria de sanitat de la Comunitat Valenciana seran objecte, després de la instrucció de l’expedient oportú, de les sancions administratives considerades en aquest capítol, sense perjuí del que estableix la legislació bàsica i de la responsabilitat civil, penal o d’un altre orde que pogueren concórrer-hi.

2.   En qualsevol moment del procediment sancionador, quan l’òrgan competent estime que els fets pogueren ser constitutius d’il·lícit penal, ho comunicarà al ministeri fiscal. Així mateix, quan l’òrgan competent per a la resolució del procediment sancionador tinga coneixement de la instrucció d’una causa penal davant dels tribunals de justícia i estime que hi ha identitat de subjecte, fet i fonament entre la infracció administrativa i la infracció penal que poguera concórrer-hi, acordarà la suspensió del procediment fins que hi recaiga una resolució judicial ferma.

3.   Les mesures administratives que hagueren segut adoptades per a salvaguardar la salut i la seguretat de les persones es mantindran mentre l’autoritat judicial no s’hi pronuncie.

4.   En cap cas s’imposarà una doble sanció per estos fets i pels mateixos interessos públics protegits, si bé hauran d’exigir-se les altres responsabilitats que es deduïsquen d’altres fets o infraccions concurrents.

5.   No tindran caràcter de sanció la clausura o el tancament d’establiments, instal·lacions o servicis que no compten amb les autoritzacions prèvies o els registres sanitaris preceptius, o la suspensió del seu funcionament fins que no s’esmenen els defectes o es complisquen els requisits exigits per raons de sanitat, higiene o seguretat.

Article 58. Infraccions

1.   Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus, atenent els criteris de riscos per a la salut, quantia de l’eventual benefici obtingut, grau d’intencionalitat, gravetat de l’alteració sanitària i social produïda, generalització de la infracció i reincidència.

2.   Infraccions lleus: les previstes en l’apartat A) de l’article 35 de la Llei General de Sanitat, i les que reben expressament la qualificació esmentada en la normativa especial aplicable a cada cas.

3.   Infraccions greus

1a. L’exercici o desplegament de qualsevol de les activitats subjectes per la normativa sanitària a autorització administrativa sanitària prèvia, sense l’autorització o el registre sanitari preceptiu o havent transcorregut el seu termini de vigència, així com la modificació no autoritzada per l’autoritat competent de les condicions tècniques o estructurals expresses sobre la base de les quals s’haguera atorgat l’autorització corresponent.

2a. L’incompliment del deure de col·laboració amb les autoritats sanitàries per a l’elaboració dels registres i documents d’informació sanitària que establisca la normativa dictada en aplicació i desplegament d’aquesta llei, no seguint les entitats o persones responsables els procediments que s’establisquen per al subministrament de dades i documents o fent-ho de manera notòriament defectuosa. 

3a. La negativa a informar les persones que s’adrecen als servicis sanitaris sobre els drets i les obligacions que els afecten, en els termes previstos en aquesta llei.

4a. L’emissió o difusió al públic d’anuncis publicitaris o propaganda comercial amb repercussió directa sobre la salut humana o a fi de promoure la contractació de béns o servicis sanitaris, sense haver obtingut l’autorització administrativa sanitària corresponent. 

5a. La resistència a subministrar dades, facilitar informació o prestar col·laboració a les autoritats sanitàries o als seus agents, en les labors d’inspecció o control sanitari. Dificultar la labor inspectora mitjançant qualsevol acció o omissió que la pertorbe o la retarde.

6a. L’incompliment dels requeriments específics i de les mesures cautelars o definitives que formulen les autoritats sanitàries, sempre que es produïsca per primera vegada i no hi concórrega cap dany greu per a la salut de les persones.

7a. L’incompliment, per part del personal que per les seues funcions haja de tindre accés a la informació relacionada amb l’estat individual de salut, del deure de garantir la confidencialitat i la intimitat de les persones.

8a. El mateix incompliment i comportament quan, comesos per negligència simple, produïsquen un risc o alteració sanitària greu. Respecte al que disposa este apartat, constituirà un supòsit de negligència l’omissió del deure de control o la falta dels controls i les precaucions exigibles en l’activitat, servici o instal·lació de què es tracte.

9a. La promoció o venda per a ús alimentari o la utilització o tinença d’additius o substàncies estranyes, l’ús de les quals no estiga autoritzat per la normativa vigent en l’elaboració del producte alimentari de què es tracte, quan no produïsquen riscos greus i directes per a la salut dels consumidors.

10a. Les actuacions tipificades en aquest article que, per la concurrència greu dels elements considerats en l’apartat primer, meresquen la qualificació de faltes greus o no siga procedent la seua qualificació com a faltes lleus o molt greus.

11a. Les actuacions que per raó de la seua qualificació expressa en la normativa especial sanitària aplicable en cada cas meresquen la tipificació de faltes greus.

12a. Les que siguen concurrents amb altres infraccions sanitàries lleus, o hagen servit per a facilitar-les o encobrir-les.

4.   Infraccions molt greus:

1a. La identificació falsa o contrària al principi de veracitat, quant als mèrits, experiència o capacitat tècnica, dels professionals sanitaris en la seua activitat professional i en les seues relacions assistencials amb els ciutadans.

2a. L’incompliment de les mesures cautelars o definitives que adopten les autoritats sanitàries competents, quan es produïsca de manera reiterada o quan hi concórrega un dany greu per a la salut de les persones.

3a. La resistència, coacció, amenaça, represàlia, desacatament o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre les autoritats sanitàries o els seus agents.

4a. L’incompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establerts en la normativa sanitària, o qualsevol comportament dolós, sempre que ocasionen una alteració o un risc sanitari greu.

5a. La preparació, distribució, subministrament o venda d’aliments que continguen gèrmens, substàncies químiques o radioactives, toxines o paràsits capaços de produir o transmetre malalties a l’ésser humà o que superen els límits o les toleràncies reglamentàriament establits en la matèria.

6a. La promoció o venda per a ús alimentari o la utilització o tinença d’additius o substàncies estranyes, l’ús de les quals no estiga autoritzat per la normativa vigent en l’elaboració del producte alimentari de què es tracte i produïsca riscs greus i directes per a la salut dels consumidors.

7a. L’elaboració, distribució, subministrament o venda de preparats alimentaris, quan en la seua presentació s’induïsca a confusió al consumidor sobre les seues vertaderes característiques sanitàries o nutricionals, i l’ús de segells o identificacions falses en qualsevol de les actuacions esmentades, que impliquen greu risc per a la salut.

8a. La desviació per al consum humà de productes no aptes per a això o destinats específicament a altres usos que impliquen risc greu per a la salut.

9a. Les que siguen concurrents amb altres infraccions sanitàries greus o hagen servit per a facilitar o encobrir la seua comissió.

10a La negativa absoluta a facilitar informació o a prestar col·laboració als serveis de control i inspecció.

11a. Les actuacions tipificades en aquest article que, per la concurrència molt greu dels elements considerats en l’apartat primer, meresquen la qualificació de faltes molt greus o no siga procedent la seua qualificació com a faltes lleus o greus.

12a. Les actuacions que, per la seua qualificació expressa en la normativa especial sanitària aplicable en cada cas, meresquen la tipificació de faltes molt greus.

13a. L’incompliment dels requisits determinats pels plecs de condicions corresponents en els contractes de gestió de servicis públics en la modalitat de concert, podrà ser causa de resolució del contracte, i tindrà el contractista en tots els casos el deure de pagar a l’administració els danys i perjuís que li haja causat, segons que preveuen els articles 111, 166 i concordants del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, que aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, tot això sense perjuí de les actuacions que hi pogueren correspondre en matèria sancionadora per part de l’autoritat sanitària competent, que podran incloure la suspensió de l’activitat, el tancament del centre o qualsevol altra prevista en la legislació vigent.

Article 59. Sancions

1.   Les infraccions seran sancionades d’acord amb el que estableix la Llei General de Sanitat, i guardaran l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. S’estableix una graduació de mínim, mitjà i màxim a cada nivell d’infracció, segons la negligència i la intencionalitat del subjecte infractor, el frau o la connivència, l’incompliment dels advertiments previs, la reincidència, la xifra de negocis de l’empresa, el nombre de persones afectades, el perjuí causat, els beneficis obtinguts a causa de la infracció, la permanència i transitorietat dels riscos, i qualsevol altra circumstància objectiva o subjectiva que tinga virtualitat per a incidir en el grau de reprotxabilitat de la conducta o en el de la culpabilitat de l’imputat, en un sentit atenuant o agreujant.

2.   D’acord amb el que estableix l’apartat anterior, correspondran les sancions de multa següents:

a)   Infraccions lleus:

b)   Infraccions greus:

c)   Infraccions molt greus:

3.   Sense perjuí de la multa que corresponga imposar segons l’apartat anterior, a fi d’impedir que la comissió d’infraccions resulte més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de les normes, la sanció econòmica que si és procedent s’impose serà incrementada amb la quantia del benefici il·lícit obtingut.

4.   En els supòsits d’infraccions molt greus, el Consell de la Generalitat podrà acordar el tancament temporal de l’establiment, instal·lació o servicis per un termini màxim de cinc anys, amb els efectes laborals que determine la legislació corresponent.

5.   L’autoritat a qui corresponga resoldre l’expedient podrà acordar, com a sanció accessòria, el decomís de béns o productes deteriorats, caducats, no autoritzats o que puguen comportar risc per a la salut. Seran per compte de l’infractor les despeses que origine la intervenció, depòsit, decomís, transport i destrucció.

Article 60. Prescripció

1.   Les infraccions a què es refereix aquesta llei qualificades com a lleus prescriuran a l’any, les qualificades com a greus als dos anys, i les qualificades com a molt greus als cinc anys. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en què s’haja comès la infracció, i s’interromprà a partir del coneixement per part de la persona interessada de la iniciació del procediment sancionador. Tornarà a transcórrer de nou el termini de prescripció a partir de l’endemà del dia en què es complisca un mes de paralització del procediment per una causa no imputable al presumpte responsable.

2.   Les sancions imposades per les infraccions a què es refereix aquesta llei qualificades com a lleus prescriuran a l’any, les imposades per faltes greus als dos anys, i les imposades per faltes molt greus als tres anys. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar des de l’endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció, i s’interromprà a partir del coneixement per part de l’interessat de la iniciació del procediment d’execució. Tornarà a transcórrer de nou el termini de prescripció a partir de l’endemà del dia en què es complisca un mes de paralització del procediment d’execució per una causa no imputable a l’infractor.

Article 61. Potestat sancionadora

1.   Correspon l’exercici de la potestat sancionadora en matèria de sanitat interior de la Comunitat Valenciana als òrgans de l’administració general d’aquesta comunitat autònoma que es determinen competents en la normativa orgànica corresponent, sense perjuí de les atribucions específiques que estableix aquesta llei.

2.   Els ajuntaments de la Comunitat Valenciana podran exercir la potestat sancionadora en relació amb les infraccions previstes en aquesta llei, fins al límit de 15.000 euros de multa, sempre que aquestes infraccions afecten les matèries de responsabilitat mínima sobre les quals tenen competències de control sanitari segons l’article 5 d’aquesta llei (relatives a les condicions sanitàries mediambientals, la higiene i salubritat de les indústries, les activitats i llocs d’habitatge i convivències humanes, la higiene dels aliments, begudes i la resta de productes destinats a l’ús o consum humà, i les condicions dels cementiris i policia sanitària mortuòria).

Per a això, haurà de comunicar-se a la Conselleria de Sanitat l’ordenança municipal per la qual s’acorda exercir la potestat sancionadora esmentada i tant les incoacions d’expedients sancionadors com les resolucions definitives que si és procedent recaiguen. Quan, per la naturalesa i gravetat de la infracció, haja de superar-se la quantia màxima, s’enviaran les actuacions a la Conselleria de Sanitat, la qual haurà de comunicar a les corporacions locals que corresponguen totes les actuacions que es deriven de la seua intervenció.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

El personal de quota adscrit a l’Agència Valenciana de Salut conservarà els drets adquirits quant a la jornada laboral, i se subjectarà a les reformes organitzatives en matèria d’assignació de població i a les necessitats assistencials del departament de salut, afavorint i respectant a més la lliure elecció del ciutadà.

 Segona

L’Agència Valenciana de Salut queda constituïda per aquesta llei. No obstant això, el funcionament efectiu s’iniciarà en el període d’un any. Per a això, s’hi incorporaran els mitjans personals i els recursos procedents dels òrgans administratius que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei fan les funcions i competències atribuïdes a l’agència.

Per a l’efectivitat del funcionament, dins del termini esmentat, hauran d’aprovar-se, mitjançant un decret del Consell de la Generalitat, els estatuts reguladors de l’Agència Valenciana de Salut, que contindran almenys els punts a què es refereix l’article 62.1 de la Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’Organització i Funcionament de l’administració General de l’Estat.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana continuarà funcionant amb la composició actual fins al moment de la nova conformació d’acord amb el que disposa aquesta llei.

Segona

Mentre es fan l’ordenació i la constitució previstes dels departaments de salut, continuaran funcionant les àrees de salut que hi ha en el moment d’entrada en vigor d’aquesta llei.

Igualment, l’Escola Valenciana d’Estudis per a la Salut continuarà funcionant amb la seua actual estructura i d’acord amb la seua regulació vigent fins que se’n faja la reestructuració per via reglamentària.

Tercera

Els expedients sancionadors iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei seguiran tramitant-se segons la normativa anterior, sense perjuí de l’aplicació de la regulació més favorable per a la qualificació de les infraccions i sancions.

Quarta

En el termini màxim de tres anys, totes les institucions sanitàries dependentes de les diputacions i municipis s’integraran en l’Agència Valenciana de Salut, d’acord amb el que disposa l’article 50 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades totes les disposicions de la Generalitat Valenciana de rang igual o inferior que s’oposen al que preveu la present llei; en especial queden expressament derogats els articles vigents de la Llei 8/1987, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, del Servei Valencià de Salut.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

S’autoritza el Consell de la Generalitat a dictar les normes reglamentàries necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta llei.

Segona

La present llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei. 

València, 3 de febrer de 2003
El president de la Generalitat Valenciana,

stspv-iV | intersindical