Per Decret 34/1999, de 9 de març, el Consell de la Generalitat Valenciana va regular la matèria que és objecte de la present norma excloent expressament del seu àmbit d'aplicació al personal destinat en institucions sanitàries, a més del personal docent i de justícia. La dita exclusió obeeix i se sustenta en diferents motius, tant de fons com de forma. En raó de la naturalesa del servei prestat, que al mateix temps justifica les diferències de règim jurídic, no cal abundar en la idea que la molt especial transcendència de la funció de protecció de la salut que tenen encomanada les institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat, tant les que presten assistència sanitària directa, en les seues vessants d'atenció primària i especialitzada, com les que composen la xarxa de la salut pública preventiva, és causa suficient per a establir unes normes específiques, que obeeixen en essència a garantir la continuïtat del servei de protecció de la salut a través de l'establiment de sistemes i règims de treball especials, on, per la seua banda queden convenientment establerts els descansos del personal.

En la forma, el fòrum de negociació d'on emana el Decret 34/99 en aplicació de la llei 9/1987, la Mesa Sectorial de la Funció Pública i la Comissió d'Interpretació, vigilància i Estudi del II Conveni Col·lectiu de personal laboral el servei de l'administració autonòmica, resulta inhàbil per a adoptar decisions en aquesta matèria respecte al personal sanitari, entès en l'accepció donada pel Decret 71/1989, ja que la negociació de les qüestions que afecten a aquest personal té la seua seu, precisament, en un fòrum específic: la Mesa Sectorial de Sanitat, on es troben representats d'una banda els òrgans gestors de la Conselleria de Sanitat i per l'altra, les organitzacions sindicals amb representació en aquest àmbit.

La Generalitat Valenciana disposa en quant al seu personal sanitari, gestionat per la Conselleria de Sanitat, de la mateixa autonomia normativa que pel personal gestionat des de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, sense perjuí de l'adequació que puga resultar necessària en algun punt quan entre en vigor el futur Estatut Marc del Personal d'Institucions Sanitàries, però l'exercici d'eixa competència no admet més demora, a causa de la concurrència de diversos factors.

Primer, el transcurs del temps des de què es van aprovar els diferents Estatuts de Personal d'Institucions Sanitàries de la Seguretat Social, que constitueixen el gros del personal sanitari, posa cada vegada més de relleu l'obsolescència del seu contingut en aquesta matèria, que no sols divergeix entre cada u d'eixos Estatuts sinó que pateix de profundes llacunes que sempre resulta complicat omplir i integrar amb normes posteriors.

Segon, la coexistència dintre del personal sanitari de col·lectius de personal funcionari i laboral entre la majoria de personal estatutari en els mateixos centres de treball, però amb diferent règim de condicions de treball, ocasiona no sols incertesa i mals entesos en la norma d'aplicació sinó també una evident distorsió en la gestió del personal.

Tercer, el personal amb adscripció als diferents Centres de Salut Pública, la relació jurídica del qual és majoritàriament funcionarial d'administració especial, té a aquests efectes la consideració de personal sanitari pel fet que els esmentats centres de treball també mereixen la qualificació d'Institucions Sanitàries, amb les conseqüències encadenades que la seua gestió competeix a la Conselleria de Sanitat, els seus representants se sumen a la Mesa Sectorial de Sanitat, és en aquest fòrum on es negocien les seues condicions de treball i així els afecta l'exclusió d'aplicació del Decret 34/99, la qual cosa és especialment greu ja que, exclosos de la norma que resulta d'aplicació a la generalitat del personal amb la mateixa relació d'ocupació, no compten amb un cos normatiu propi.

I quart, com a colofó, la necessitat de comptar amb una norma única, on troben resposta amb claredat i uniformitat en les situacions semblants tots els col·lectius que composen el personal sanitari, qualsevol siga la seua relació d'ocupació, superant la dispersió normativa i dotant de seguretat jurídica a aquesta matèria, en la que s'assimilen les modificacions normatives que han incidit en aquest àmbit i es reba d'una manera adequada la legislació de la Unió Europea, assenyaladament la Directiva 93/104/CE del Consell, sobre ordenació del temps de treball. A aquest respecte, també es recullen expressament les excepcions imprescindibles, ja que el manteniment de la prestació sanitària pública, en determinades circumstàncies de centres de treball o d'especialitats concretes, porta obligadament a postergar i compensar el descans diari o setmanal que no ha pogut ser disfrutat en tot o en part.

Aquest Decret s'aprova prèvia negociació amb les centrals sindicals més representatives en la Mesa Sectorial de Sanitat, d'acord amb el que preveu la Llei 9/1987 de 12 Juny d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les Administracions Públiques.

En virtut d'això, a proposta del Conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu i després de la deliberació del Govern Valencià en la seua sessió celebrada el dia de 2001.

Article 1.- Àmbit d'aplicació:

El present Decret serà d'aplicació a tot el personal, qualsevol siga la naturalesa de la seua relació d'ocupació, que se haja adscrit o depenga d'institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat, en les que s'inclouen tant les d'atenció primària com especialitzada, les Àrees de Salut, els Centres de Salut Pública i les respectives unitats de direcció i gestió, així com els dispositius d'atenció sanitària urgent i el Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana, i qualsevol altra unitat o servei que, integrada en el dispositiu sanitari públic, guarde dependència orgànica de la Conselleria de Sanitat. No serà d’aplicació al personal dels Serveis Centrals i Direccions Territorials de la Conselleria de Sanitat.

Article 2.- Personal d'atenció primària, especialitzada i Centre de Transfusions.

2.1. La jornada ordinària de treball del personal dependent d'institucions d'atenció primària i especialitzada, així com del Centre de Transfusions, es complirà en jornada ordinària de trenta-set hores i vint minuts setmanals si es realitza en horari diürn (entre les 8 i les 22 hores), més la dedicació que corresponga en qualitat de jornada complementària per guàrdies o atenció continuada en les categories que tinguen assignada aquesta modalitat, amb el límit assenyalat en el paràgraf següent. En les categories on no tenen assignada jornada complementària i s’atén el servei en torns de matí, vesprada i nit, el torn en horari nocturn (entre les 22 i les 8 hores) serà de trenta-dos hores i quaranta minuts de mitjana a la setmana.

Es considera temps de treball únicament tot aquell període durant el qual el personal romanga en el treball, a disposició del centre i en exercici de la seua activitat. No superarà les quaranta-vuit hores setmanals de mitjana en còmput anual, excepte situacions d'extrema necessitat assistencial i amb respecte dels principis generals de protecció de la salut i la seguretat dels treballadors. Aquest límit podrà ser superat comptant amb l’acceptació voluntària del personal, del que cada centre elaborarà un registre actualitzat a disposició de l’autoritat competent en la supervisió i vigilància de la seguretat i salut dels treballadors.

2.2. La jornada ordinària de treball assenyalada es complirà i distribuirà de manera que permeta un descans diari mínim d'onze hores consecutives, setmanal de trenta-cinc hores consecutives i de trenta-dos dissabtes a l’any. No obstant això, s'exceptua l’aplicació dels descansos anteriorment esmentats quan confluesquen amb el torn de guàrdia o atenció continuada, que es compensarà tal i com assenyala la disposició addicional segona. La jornada de treball anual es reduirà amb tants dies lliures, comptats per jornades de 7 hores, com festius figuren en el calendari laboral, que es disfrutaran preferentment en el propi festiu sempre que el servei ho permeta. El descans reparador del temps de treball prestat en vespra de diumenge o festiu es compleix en el gaudiment de la pròpia festivitat. L'assignació de jornada complementària de guàrdia o atenció continuada que s’inicie en dissabte afegirà el dret al descans d’un dissabte addicional als recollits al principi del present paràgraf.

2.3. En còmput anual, la jornada ordinària efectiva a prestar que es desprèn de l'aplicació dels criteris ressenyats en els paràgrafs precedents, minvada a més amb l’aplicació de la llicència de 6 dies a l'any per assumptes particulars, en totes les categories professionals, queda fixada de la següent manera:

Jornada de matí i/o vesprada, i torn fix diürn: 1646 hores.

Torn fix nocturn: 1423 hores.

Torn rodat (d'1 setmana de nits i 3 de dies): 1590 hores.

A aquests efectes es considera:

Torn diürn: És el que es realitza en horari de matí; horari de vesprada; horari uns dies de matí i altres de vesprada.

Torn nocturn: És el que comença a les vint-i-dos hores i finalitza a les vuit del matí del dia següent. Reuneix les següents particularitats: La jornada setmanal podrà prestar-se tant en nits consecutives, amb un descans diari de catorze hores, com alternes; el nombre màxim de nits consecutives serà de quatre; el descans diari i setmanal es troba implícit i complit en qualsevol modalitat de torn de nits, mentre que el descans de dissabtes no és aplicable.

Torn rodat: És el règim de treball en què es presta la jornada anual en cicles de setmanes integrats per setmanes de torn diürn junt amb setmanes de torn nocturn. El còmput de jornada efectiva anual de 1590 hores pertany al torn rotatori de cicle tipus, però és possible establir una altra proporció entre torn diürn/torn nocturn, segons les necessitats del servei i el nombre de personal afectat, que comportarà una jornada efectiva anual diferent i proporcional. Qualsevol que siga la proporció torn diürn/torn nocturn que s’assigne al personal, Deurà complir-se la següent equació: nº d’hores de treball efectiu prestades en torns diürns + (nº d’hores de treball efectiu prestades en torn nocturn x 1,156) = 1646, +- 5. Es produirà una reducció addicional de 7 hores cada vegada que un període de set dies en què es preste el treball en quatre nits alternes continue altre de torn diürn.

Als exclusius efectes de la quantitat total anual de treball efectiu, el personal del Centre de Transfusions que preste servei als equips mòbils complirà el mateix nombre d’hores de treball de jornada ordinària efectiva que l’assenyalat pel torn rodat.

2.4. S'exclou d'aquestes normes generals sobre jornada al personal de "quota" i zona no integrat, tant de primària com d’especialitzada, inclòs el facultatiu especialista de "quota" salaritzat, que es regiran pel seu propi règim.

Article 3,- Servei Especial d'Urgència i CICU-SAMU.

La jornada del personal del Servei Especial d'Urgència i CICU-SAMU serà també de trenta-set hores i vint minuts setmanals en horari diürn i trenta-dos i quaranta minuts en horari nocturn, en proporció a la jornada de treball que es complesca dintre d'un o l’altre horari, en còmput mensual o anual.

Article 4,- Centres de Salut Pública.

El personal dels Centres de Salut Pública té una jornada de 40 hores setmanals per a aquell lloc que tinga assignat un complement específic d'exclusiva dedicació a l'administració pública, i de 37 hores i mitja quan no es perceba el dit complement.

Article 5.- Pausa durant el treball.

Quan el temps de treball diari siga superior a 6 hores existirà una pausa d’una duració de vint minuts, el gaudiment concret de la qual al llarg de la jornada es fixarà a judici del responsable de la unitat de manera que no afecte a les necessitats del servei. El temps consumit a aquesta pausa té la condició de temps de treball.

Article 6.- Jornades inferiors a l'establida.

El personal que exercesca un lloc amb jornada inferior a l'establida amb caràcter general, així com aquells professionals que realitzen una jornada reduïda a l'empara d'una norma legal, experimentaran una reducció proporcional en tots els seus conceptes retributius, inclosos els triennis.

7.1. L'horari de treball del personal d'atenció especialitzada serà, en les categories de personal que compleixen la totalitat del seu temps de treball en jornada ordinària distribuïda de dilluns a diumenge a torns, fixos o rotatoris, de 8 a 15 hores, de 15 a 22 hores, i de 22 a 8 hores. En les categories que tenen assignada jornada ordinària més complementària de guàrdies, l'horari de treball de compliment de la jornada ordinària serà de dilluns a divendres i un dissabte de cada tres de 8 a 15 hores, sense perjuí del que s'estableix en l'art. 9, a més de la dedicació que corresponga per guàrdies o atenció continuada. No obstant, romandrà guarida l’atribució de la Direcció del Centre de modificar la franja horària referida o autoritzar altre horari més flexible segons requereixquen les necessitats assistencials de determinats serveis o circumstàncies especials, escoltada la Junta d’Hospital i informada la Junta de Personal.

7.2. Els torns seran establerts per la direcció de l'Hospital a proposta de la Direcció corresponent de manera que queden cobertes les necessitats de la Institució. La prestació del treball en una determinada modalitat de torn no genera la consolidació del dret a seguir exercint-ho. La Direcció podrà modificar l'adscripció del torn quan així ho aconsellen les circumstàncies del servei. La referida modificació es motivarà per escrit i es notificarà al personal afectat.

7.3. Amb caràcter general la distribució de la turnicitat es realitzarà de manera homogènia entre tot el personal mitjançant la implantació de torns rodats de matins, vesprades i nits quan ho requeresca el servei. No obstant això, prèviament es donarà opció al personal a elegir la modalitat de torn que li resulte més convenient, sempre que queden cobertes les necessitats del servei i la disponibilitat pressupostària ho permeta. Quan hi haja nombre més gran de persones que demanden un determinat torn que les necessàries per a atendre'l es procedirà a la rotació entre les mateixes. Circumstàncies de salut degudament acreditades i càrregues familiars excepcionals es tindran en consideració per a l’assignació dels torns.

7.4. Especialistes de "quota". Els especialistes de "quota" tindran un horari de consulta de dos hores i mitja diàries, que es distribuirà al llarg de la franja d'obertura del Centre d'Especialitats de què depenguen pel seu Director, segons convinga a la millor satisfacció de la demanda assistencial i a les necessitats organitzatives del Centre. Addicionalment, els especialistes de "quota" quirúrgic han de prestar fins a dos hores i mitja diàries més en sessions quirúrgiques, que seran agrupades segons les disponibilitats de quiròfans d'acord amb la programació de l'activitat.

El compliment de jornada complementària de guàrdies serà voluntari, i precisarà l'autorització expressa del Director del Centre d'Especialitats.

Article 8.- Atenció Primària.

8.1. L'horari de ple funcionament, o funcionament ordinari, durant el qual es realitza tota classe d'activitat programada i d'assistència i atenció ordinària a més d'atendre les urgències pròpies d'aquest nivell assistencial, dels Centres de Salut es fixarà entre les 8 i les 21 hores amb caràcter general, segons les característiques i demanda assistencial de cada zona de salut. El personal d'atenció primària acomodarà la seua jornada ordinària de treball en els torns diaris, de set hores de treball continuat, que siguen necessaris per a cobrir el servei durant tot aquell horari, sense perjuí del compliment de l'atenció continuada en les categories que tinguen assignada aquesta modalitat. La distribució i règim d'aquesta turnicitat es contemplarà en el reglament de l'Equip d'Atenció Primària. En el seu defecte serà establida pel Director de l'Àrea d'Atenció Primària a proposta del Coordinador de l'EAP, de tal manera que queden cobertes les necessitats del servei amb una equitativa distribució de les càrregues entre tot el personal de l'Equip.

8.2. En tant s'extingeixen les seues places, el personal d'atenció primària no integrat en l'EAP, funcionaris tècnics de l'Estat al servei de la sanitat local amb quota assignada de seguretat social i personal estatutari de "quota" i zona, passaran consulta diària de dos hores i mitja de dilluns a divendres en l'horari que se'ls assigne i cobriran els avisos domiciliaris de la seua quota de 9 a 17 hores, més la jornada de dissabtes que els corresponga i, voluntàriament, el torn d'atenció continuada, que es prestarà junt amb el personal integrat en l'EAP.

9.1. Desplaçament d'horari

El personal mèdic que perceba el complement específic B d'exclusiva dedicació podrà ser requerit per a modificar l'horari de treball que tinguera assignat del matí a la vesprada o viceversa, segons requeresquen les necessitats assistencials.

En institucions d’atenció especialitzada, el personal mèdic que perceba el complement específic C podrà ser requerit fins a sis vegades al mes per a treballar en horari de vesprada en jornada de set hores que no podrà concloure més enllà de les 22 hores, en substitució de la jornada de matí. En l’àmbit de l’atenció primària, el personal mèdic que perceba aquest complement específic i tinga assignat d’ordinari horari de matí, el desplaçament d’horari consistirà en prestar jornada de vesprades fins a sis vegades al mes, i quan es tinga assignat pel comú horari de vesprades, podrà desplaçar-se la jornada a la de matins fins a sis vegades al mes.

En tot cas, aquesta prestació de treball s'entén en qualitat de jornada ordinària, de manera que durant la mateixa es presta activitat programada i assistència i atenció ordinària a més de l'atenció sanitària urgent pròpia de cada nivell assistencial.

9.2 Reforços de servei.

Tot el personal, qualsevol siga la seua categoria, complement específic que perceba i horari de treball que usualment complesca, podrà ser requerit per a prestar reforços assistencials d'una duració entre dos hores i mitja i cinc hores entre les 16 i les 21 hores a fi de completar, si procedeix, la jornada ordinària establida en còmput mensual o anual. A més, el reforç de servei podrà acordar-se per la Direcció com substitució de jornada de dissabtes si així s’acomoda millor a les necessitats del servei.

Article 10.- Torn de guàrdia o atenció continuada.

10.1 El torn de guàrdia o atenció continuada s'iniciarà quan finalitze l'horari de funcionament ordinari del centre, unitat o servei corresponent, i conclourà quan aquest es reprenga. En qualitat d’excepció al descans diari, es prestarà en torns fins a 24 hores, encara que si es realitza a immediata continuació de la jornada ordinària la suma d’ambdós períodes tampoc podrà excedir de 24 hores. El descans conseqüent al torn de guàrdia o atenció continuada amb presència física continuada serà de 24 hores, la qual cosa implica l'exempció de la porció de jornada ordinària eventualment coincident.

10.2 Quan la guàrdia es presta en la modalitat de localització i haja requerit la presència física del facultatiu en el centre de treball durant més de dues hores continuades que comprenguen i concloguem més enllà de la 1 hora natural, la jornada ordinària del dia següent s’iniciarà a les 11 hores i es perllongarà en horari de vesprada si així ho permet el servei i el règim de dedicació del facultatiu, restant exempt de la resta de la jornada en cas contrari. La presència física durant més de dues hores entre les 2 i 6 hores naturals del dia determinarà l’exempció de la jornada ordinària matutina següent o be la seua substitució per jornada de vesprada quan el servei i el règim de dedicació del facultatiu ho permetan. La presència física de quatre hores o més, comptades des de la 1 hores, implicarà en tot cas l’exempció de la jornada ordinària del dia següent.

Article 11.- Servei Especial d'Urgència. CICU-SAMU.

11.1. L'horari del personal dels Serveis Especials d'Urgència s'ajustarà per a cobrir l'assistència urgent quan concloga el funcionament ordinari de les institucions sanitàries de l'àmbit territorial corresponent, en jornades a torns d'entre 7 i 12 hores, una hora més els conductors, excepte circumstàncies excepcionals o de força major, amb descans mínim entre jornades de 12 hores. Podran establir-se reforços i altres serveis de duració inferior a la jornada normal fins a complir el còmput anual resultant de la jornada setmanal establida, amb respecte dels descansos establerts.

11.2. L'horari de treball del personal de CICU-SAMU cobrirà la totalitat del dia, tots els dies de l'any, i es distribuirà en jornades de treball a torn rodat 8 hores de duració en el CICU i no superior a 13 hores en el SAMU, excepte circumstàncies puntuals excepcionals o de força major.

Article 12.- Centres de Salut Pública.

L'horari de treball personal dels Centres de Salut Pública es desenrotllarà de dilluns a divendres de 8 a 15 hores, més dos vesprades de dos hores i mitja en el cas de tindre assignat complement específic d'exclusivitat i una de no tindre'l. El personal veterinari adaptarà el seu horari a les funcions del seu lloc de treball, baix la supervisió del coordinador veterinari i aprovació del coordinador del Centre de Salut Pública. Aquesta fixació d’horari amb caràcter general s’entén sense perjudici de les circumstàncies especials de determinats llocs de treball que puguen exigir la realització de torns, el treball nocturn o en festius o l’establiment addicional d’un torn d’alerta localitzada.

Article 13.- Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana.

El Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana i les dependències i unitats a ell assignades portarà a efecte el compliment de la jornada de mode semblant al què s'ha establert per a les institucions d'atenció especialitzada, amb l'excepció del personal relacionat amb els equips mòbils, que s'ajustarà a l'horari més adequat a la satisfacció de les seues funcions.

Article 14.- Control horari i justificació d'absències:

14.1. Tot el personal estarà obligat a registrar les seues entrades i eixides del centre de treball per mitjà dels sistemes que s'implanten pels seus respectius Directors o Coordinadors i autoritzen per l’òrgan directiu de la Conselleria de Sanitat que ostente l’atribució sobre aquesta matèria. Els sistemes de control d'assistència seran homogenis i s'establiran els mitjans necessaris per al seu seguiment en tots els centres.

14.2. Les absències i la resta d'incidències es notificaran amb caràcter immediat al responsable jeràrquic, sense perjuí de la seua justificació prèvia o posterior segons el cas, que al seu temps ho comunicarà a la Unitat de Personal corresponent. En els casos d'incapacitat temporal i maternitat serà obligatòria la presentació del part de baixa i, si és procedent, parts de confirmació expedits pel metge competent a partir del segon dia de malaltia.

14.3. Serà d'aplicació al personal sanitari la deducció proporcional d'havers per diferències entre la jornada reglamentaria de treball i aquella efectivament realitzada pel personal, establida en el Decret 167/1992 de 16 Octubre del Govern Valencià.

La deducció d'havers es calcularà prenent com a base la totalitat de les retribucions integres mensuals que perceba el personal dividida per trenta i, al mateix temps, aquest resultat pel nombre d'hores que el personal tinga obligació de complir de mitjana cada dia: l'import obtingut determinarà el valor de l'hora als exclusius efectes de la seua aplicació al descompte del temps de treball no complit. La unitat de control horari de cada centre notificarà, a ser possible en el propi centre de treball, durant els 15 primers dies del mes la disminució de treball detectada referida al mes anterior, a la que l’interessat podrà al·legar allò que estime oportú en el termini de 10 dies naturals. La Direcció del Centre a continuació resoldrà el que procedesca, que es portarà a efecte, en el seu cas, en la nòmina següent a la dita resolució

Article 15. Règim general de permisos i llicències.

15.1 S'estableix el règim de permisos i llicències que es descriu en els articles següents. Hauran de ser sol·licitats per escrit, amb l'adequada justificació quan siga necessari, i es disfrutaran prèvia autorització de l'òrgan competent, que en el cas dels permisos s'atorgarà amb la mera constatació de la circumstància al·legada. En tot cas la denegació es motivarà per escrit i es notificarà al personal interessat. Serà d'aplicació tant al personal fix com al temporal, amb les excepcions que es diran. La parella inscrita en el Registre d'Unions de Fet tindrà la mateixa consideració que el cònjuge.

15.2 El còmput de graus de parentesc per a l'¡’aplicació del present capítol es realitzarà comptant cada generació ascendent fins a trobar el tronc comú i després, si és el cas descendent. Així, entre pares i fills existeix un grau de consanguinitat, i entre una persona i el seu germà dos. En el parentesc d’afinitat, es considera que entre cònjuges no es consumeix cap grau. Així, entre una persona i el pare o mare del seu cònjuge es compta un grau d’afinitat, i dos respecte del germà del cònjuge.

Article 16.- Permisos.

16.1. Per matrimoni o inscripció en el registre d'unions de fet, quinze dies naturals consecutius.

16.2. Per naixement d'un fill, adopció o acolliment, tres dies hàbils consecutius, a continuació del fet causant, o cinc sí que ocorreguera a més de 100 Km de la localitat de residència del treballador. Si succeïren complicacions greus en el quadre clínic de la mare o del fill, aquestes donaran lloc a permís per malaltia greu de familiar, que s'afegirà al del naixement,

16.3. Per mort del cònjuge o familiar de primer grau per consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils consecutius, a continuació del fet causant, o quatre si succeeix a més de 100 km de la localitat; dos i tres dies, respectivament, si la mort és de familiar de segon grau.

16.4. Per malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o primer d'afinitat, fins a quatre dies, consecutius o no, sempre que mentrestant succeesca hospitalització, o passada aquesta s'aporte certificat facultatiu sobre la persistència de la gravetat i la continuació de la necessitat d'especials cures en el domicili; fins a sis dies sí l'hospitalització o les cures posteriors succeeixen a més de 100 km del domicili del personal sol·licitant.

16.5. Per trasllat del domicili habitual, dos dies naturals consecutius.

16.6. Pel temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable, de caràcter públic o personal.

16.7. Per lactància d'un fill menor de nou mesos les treballadores tindran dret a una hora diària d'absència del treball, que podrà dividir-se en dos meitats. Per la seua voluntat es podrà substituir aquest dret per una reducció de la jornada diària ordinària en mitja hora, bé al principi o al final de la mateixa, amb la mateixa finalitat. Aquest dret podrà ser exercit pel pare sempre que demostre que la mare l'ha generat i no l'utilitza simultàniament. D'aquesta acreditació quedarà dispensat el baró que tinga la custòdia no compartida del fill.

16.8. Per a cura, per raons de guarda legal, d'algun menor de sis anys, o d'un disminuït físic o psíquic, o d'un familiar fins a segon grau de consanguinitat o primer d'afinitat que no puga valdre's per si mateix, i que no exercesquen activitat retribuïda, el personal tindrà dret a una reducció fins a la meitat de la jornada de treball, amb disminució proporcional del salari.

16.9. Per a concórrer a exàmens finals alliberadors i la resta de proves definitives d'aptitud i avaluació en centres oficials, i proves selectives d'ingrés en l'administració pública, durant el temps necessari per a la seua assistència.

16.10. Per a assistir a consultes, tractaments i exploracions de tipus mèdic, tant pròpies com de menors, ancians o discapacitats al seu càrrec, el personal disposarà del temps indispensable que coincidesca amb la seua jornada de treball.

16.11. Pel temps indispensable per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació al part que hagen de realitzar-se dins de la jornada de treball.

16.12. Per a realitzar funcions sindicals o de representació del personal en els termes establerts legal o convencionalment.

Article 17.- Llicències.

17.1. Llicències retribuïdes.

17.1.1. Per assumptes particulars que no tinguen acollida entre els permisos, cada any natural i fins al dia 15 de gener de l'any següent es podrà disfrutar fins a 6 dies de llicència de lliure disposició, o del seu equivalent en hores a raó de 7 hores per dia quan s'exercesquen jornades de més de 10 hores. Entre tals dies i les vacances anuals retribuïdes o altres permisos i llicències haurà de prestar-se com menys un dia de treball efectiu. El personal sol·licitarà amb la suficient antelació la distribució dels dits dies a la seua conveniència, que serà valorada per la direcció i es concedirà sempre que l'absència no provoque una especial dificultat en el normal desenvolupament del treball. El personal temporal disfrutarà la part proporcional que li corresponga dels sis dies, segons el temps de serveis prestats.

17.1.2. Per a participar en programes de cooperació sanitària internacional, amb els requisits establerts en l'Acord del Govern Valencià de 19 Agost 1994, el personal que exercesca plaça en propietat podrà sol·licitar llicència per un mes, que es concedirà sempre que les necessitats del servei ho permeten.

17.1.3. Per a l'assistència a cursos de perfeccionament professional, degudament homologats, i directament relacionats amb el lloc de treball o la carrera professional del personal, congressos o reunions científiques, podrà concedir-se llicència per a absentar-se del lloc de treball fins a 40 hores a l'any coincident amb l'horari de treball. L'autorització d'aquesta llicència es troba subordinada a la cobertura de les necessitats del servei, segons el parer de la Direcció. Quan l’assistència ho siga en qualitat de professor, ponent o similar s’haurà d’acreditar junt amb la sol·licitud, per mitjà de certificació de la persona responsable de l’organització, que no es percep contraprestació de cap tipus.

17.2. Llicències no retribuïdes.

17.2.1. El personal fix i el personal temporal amb més de tres anys d'acompliment del seu nomenament interí, de substitució o eventual per a atenció continuada, podrà disfrutar permisos sense sou per interès particular d'una duració mínima de 15 dies naturals consecutius i màxima acumulada de tres mesos cada any, la concessió del qual es troba en tot cas subordinada a l'adequada cobertura de les necessitats del servei.

17.2.2. Excepcionalment, podran concedir-se permisos sense sou de duració superior a tres mesos quan se sol·liciten per al gaudiment de beques o cursos que contribuesquen al perfeccionament professional del sol·licitant i les necessitats del servei ho permeten.

Article 18.- Règim general de vacacions.

Les vacances seran d'un mes, disfrutades conforme al que disposa els següents preceptes, d'aplicació tant al personal fix com al temporal. No podrà acumular-se a les vacances anuals els 6 dies de lliure disposició a què té dret el personal afectat per aquesta norma.

Article 19.- Irrenunciabilitat.

Les vacances tenen caràcter irrenunciable, i es disfrutaran ineludiblement dins de l'any natural que corresponguen, no podent acumular-se a un altre distint, ni compensar-se en metàl·lic. No obstant això, i encara que en tot cas s'haurà de procurar el seu gaudiment efectiu, excepcionalment, a la conclusió dels següents nomenaments temporals podrà liquidar-se la part proporcional de vacances no disfrutades: de tres mesos o menys de duració, o que concloguen fora del període vacacional, o que concloguen per les causes reglamentàriament establides de forma que el centre no haja pogut preveure el gaudiment de les vacances.

Article 20.- Duració.

20.1. La duració de la vacació anual reglamentària serà del mes natural que es disfruten o de trenta dies naturals si es prenen en un període comprés entre dos mesos.

20.2. Si el temps de serveis prestats, en el període anual a què s'imputa el gaudiment de les vacances, fóra inferior a dotze mesos, els dies que per aquest concepte han de concedir-se es calcularan a raó de dos i mig de cada mes treballat.

Quan el temps de serveis no coincidesca amb un nombre sencer de mesos computats de data a data, els dies de vacances corresponents al període sobrant seran els que resulten d'aplicar el coeficient 0,083 als dies d'eixe període. En el còmput total dels dies de vacances, la fracció que poguera produir-se s'arrodonirà per excés.

20.3. A efectes de còmput temporal es considerarà que ha existit interrupció de serveis en els períodes corresponents a la situació de permís sense sou i sanció de suspensió.

20.4. La situació d'incapacitat temporal sobrevinguda una vegada iniciat el període de vacances només interromprà el gaudiment de les mateixes quan el procés de malaltia done lloc a l'hospitalització, havent de ser acreditat davant de la Direcció del centre, o tinga la seua causa en una patologia greu que no requeresca hospitalització, prèvia valoració de la Direcció del centre, oïts els representants dels treballadors.

Article 21.- Fraccionament.

21.1. En principi, el gaudiment de les vacances ho serà de manera ininterrompuda.

21.2. No obstant això, quan de mode excepcional es fraccione en dos períodes, màxim permès, s'entendrà que la suma dels mateixos no pot excedir de 26 dies laborables, entre els que es computen els dissabtes encara que corresponga descansar.

21.3. El fraccionament de vacances es farà a petició del personal, i, previ informe favorable del Cap de la Unitat a què figure adscrit, la seua concessió quedarà al criteri de la Direcció del Centre. La denegació de la petició serà, si és procedent, justificada suficientment i notificada per escrit a l'interessat.

Article 22.- Període vacacional ordinari.

Les vacances es disfrutaran entre els mesos de juny a setembre, aquests dos inclosos, que constituiran el període vacacional ordinari.

Art. 23 Torns de vacances.

23.1. Els torns es distribuiran respectant els acords adoptats pel personal dins de cada una de les Unitats, sempre que no s'incomplesca el que estableix el present Decret i es mantinga la funcionalitat de les distintes Unitats Assistencials.

Tot el personal, inclòs l'interí, substitut o eventual, optarà en igualtat de condicions a aquests torns.

23.2. De no aconseguir-se acord en la distribució dels torns de vacances s'utilitzarà un sistema de rotació que assigne a cada membre de la Unitat un orde de prioritat amb què tindrà dret a elegir el seu torn de vacances.

En aquelles Institucions, Unitats o Serveis en què el dit sistema vinguera utilitzant-se, podrà continuar-se la seua aplicació sense alterar l'orde concret de prioritats que de tal aplicació es deriven.

23.3. En el cas de produir-se en la Unitat, noves incorporacions de personal que haja generat i no disfrutat dret a vacances, es respectarà la programació de vacances en eixe any i s'adaptarà dit personal al torn que tenia adjudicat la plaça que vinga a ocupar, i, si no n'hi ha, a les necessitats assistencials de la Unitat de destí per al gaudiment de les seues vacances.

El personal que per necessitats de servei siga traslladat d'Unitat dins de l'Àrea o Zona Bàsica de Salut amb posterioritat a la data de celebració del sorteig conservarà el torn de vacances que li va correspondre.

Article 24.- Gaudiment incentivat de vacances.

24.1. Amb caràcter voluntari i, en tot cas, supeditat a les necessitats del servei, el personal d'aquelles categories en què habitualment hi ha dificultats de substitució podrà disfrutar les vacacions fora del període ordinari, sempre que no coincidesca amb les festivitats de Pasqua i Nadal.

24.2. Sempre que corresponga a un pla de gaudiment prèviament fixat que aconselle, segons el parer dels responsables de les unitats, dilatar el període vacacional, es compensarà el gaudiment voluntari de les vacacions fora del període ordinari amb la concessió de tres dies extres de vacances.

Art. 25.- Calendari de vacances.

Prèviament a la seua aprovació, el calendari de vacances serà remés als representants sindicals, els que podran emetre informe sobre el seu contingut i presentar propostes de modificació al mateix. Aprovat el calendari, els directors de les institucions notificaran individualment al personal el període o períodes en què podrà disfrutar les seues vacances.

Article 26.- Permisos, llicències i vacances del personal dels Centres de Salut Pública.

Els permisos, llicències i vacacions del personal dels Centres de Salut Pública es regiran pel règim establert en el Decret 34/99 del Consell de la Generalitat Valenciana. El desenvolupament i aplicació del dit Decret a aquest personal s'atribueix als òrgans de la Conselleria de Sanitat en la mesura de les seues respectives competències en matèria de personal sanitari.

Les categories de personal que tenen assignada la realització de guàrdies o atenció continuada en qualitat de jornada complementària a l'ordinària són les de personal facultatiu tant en atenció primària com especialitzada, i les de personal sanitari no facultatiu en primària. Es faculta especialment a la Conselleria de Sanitat per a regular aquest règim de treball així com per a assignar altres categories al mateix o establir el règim de treball a torns en jornada ordinària en les categories que en l'actualitat ho tenen assignat.

L'ordenació del temps de treball que es desprèn de la present norma que no siga compatible amb el règim general de descansos establert en la Directiva 93/104 té l'expressa consideració d'excepció en els termes de l'art. 18 d'aquesta.

El descans diari d'11 hores que no puga complir-se en raó de la seua coincidència amb el torn de guàrdia o atenció continuada es troba compensat en el descans de 24 hores continuades que segueix a aquest, mentre que si resta alguna porció de descans diari sense gaudir a causa de la presència física en el centre durant la modalitat de guàrdia localitzada, es compensa en el descans que segueix després de la jornada ordinària del dia següent que havera de ser complida en els termes de l’art. 9.2.

Per la seua part el descans setmanal, per al que es declara un període de referència de catorze dies, quan sofreix el retall d’onze hores per la prestació de la guàrdia o torn d’atenció continuada que conclou el diumenge a les 8 hores, es compensa en el descans setmanal del següent cap de setmana en què l’últim dia de treball de la jornada setmanal siga el divendres, amb un període de descans continuat de 65 hores, a més d'en la lliurança addicional d’un dissabte que recull l’art. 2.2.

Dins del termini d'un mes des de l'entrada en vigor del present Decret, cada Director d'Hospital i Coordinador d'Equip d'Atenció Primària o de Centre de Salut Pública a través del seu Director d'Àrea si és procedent, establiran provisionalment el control horari i d'assistència que es ressenya en l'art. 40, que serà immediatament efectiu, i sol·licitaran la seua autorització al Director General de Recursos Humans, sense perjuí de la implantació posterior si és procedent de procediments generals homogenis.

Primera:

A l’àmbit de la Comunitat Valenciana queden derogades quantes normes d'igual o inferior rang s'oposen, amplien o disiminuesquen el que regula el present Decret.

Segona:

Es declara expressament que allò previst en quant al règim de guàrdies i atenció continuada en l’Ordre de 21 de gener de 1999 (DOGV de 4 de febrer), de la Conselleria de Sanitat, modificada per la de 16 de desembre de 2000 (DOGV de 12 de gener de 2001), en atenció especialitzada, i en el Decret 72/2001, de 2 d’abril (DOGV del ), en atenció primària, resulta compatible amb allò disposat per a la mateixa matèria per la present norma, excepte a allò referent a la duració i hora i inici de la guàrdia o torn d’atenció continuada, que s’estarà a allò previst en l’art 9 d’aquest Decret.

1. Es faculta el Conseller de Sanitat, per a dictar totes les disposicions siguen necessàries que per al desenrotllament d'aquest Decret.

2. El present Decret entrarà en vigor l'endemà a la seua publicació en el DOGV.