1.- Acord en matèria d’eficiència dels serveis sanitaris, racionalització i homologació de condicions retributives i jornada i horari de treball, permisos i llicències del personal al servei de les institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat. (veure textos: acord "EN MATERIA DE EFICIENCIA DE LOS SERVIClOS SANITARIOS, RACIONALIZACIÓN Y HOMOLOGACIÓN DE LAS CONDICIONES RETRIBUTIVAS Y LABORALES Y JORNADA Y HORARIO DE TRABAJO" y projecte de decret "POR EL QUE SE REGULA LA JORNADA Y HORARIO DE TRABAJO, PERMISOS, LICENCIAS Y VACACIONES DEL PERSONAL"

1.- El punt únic d’aquesta convocatòria era l’acte formal de votació i ratificació, en el seu cas, de la proposta d’acord presentada el dia anterior a la Comissió Tècnica. Una proposta que pel volum de les quanties econòmiques i per comportar l’aprovació explícita del Decret de jornada, horari de treball, permisos, vacances i llicències, va a definir les condicions laborals del personal d’institucions sanitàries en els propers anys.

Tal i com estava previst, el desenvolupament de la sessió va quedar limitada a l’acte de votació i a l’explicació del vot, sense modificar ni una cometa del contingut del text. Però, el que es preveia com un acte protocolari, senzill i breu, va donar peu a uns episodis destrellatats i absurdes que cal ressenyar.

Sense molts preàmbuls, s’inicia la votació i, per aquest ordre, el resultat va ser el següent: STSPV-Iv no, SAE si, UGT no, CSIF si, CCOO no i CEMSATSE si. Aparentment no hi ha cap complicació, però el vot favorable de CEMSATSE sols és explicable, després de la campanya en contra realitzada per CSM, considerant que sols estaven presents a la Mesa els representants de SATSE.

Una situació kafkiana que els membres de la coalició estan obligats a explicar als seus afiliats i al conjunt dels treballadors, perquè al cap i a la fi, la representació l’ostenta CEMSATSE, i no una secció o l’altra en funció dels interessos del moment. Si la CSM no impugna l’acord, perquè no està la seua signatura per a validar el vot afirmatiu de CEMSATSE, legal i formalment la responsabilitat recau sobre la coalició en el seu conjunt.

Així hauria d’haver acabat la Mesa, però per a sorpresa de quasi tots els presents i una vegada alçada la sessió pel Sotssecretari de l’Agència Valenciana de la Salut, mentre s’esperava la signatura de l’acord per les organitzacions que havien votat favorablement, es reanudava de nou amb la intenció manifestada per CCOO de canviar el sentit inicial del seu vot. Creguem que no és seriós, una vegada efectuada una votació, intentar modificar-la amb arguments d’interpretació lingüística. En tot cas, CCOO podia adherir-se a l’acord amb posterioritat, però com a l’Administració li interessava rebre un recolzament majoritari, es va repetir la votació amb el següent resultat: STSPV-Iv no va votar manifestant que ja havia exercit el seu vot, SAE si, UGT no va votar, CSIF si, CCOO si i CEMSATSE si.

Episodis com aquests, que no és la primera vegada que es produeixen, deixen en evidència la serietat i formalitat de la Mesa i diuen molt poc a favor de la coherència en el discurs d’alguns representants sindicals. És una opinió tan vàlida com qualsevol altra, però, en aquest cas, no dubtem que la raó ens acompanya.

Deixant de costat els aspectes relatius al desenvolupament de la Mesa, ens centrarem en l’explicació del vot negatiu del STSPV-Iv. Pot ser, desconeixent el context de l’acord, resulte difícil assimilar que es vote en contra d’un increment retributiu que, tan sols fa uns mesos, era impensable; però, tot té un sentit i, a més a més, l’acord contempla altres aspectes que no els merament retributius. Seguint fil per randa els punts de l’acord, aquestes són les divergències més destacables que han decantat el sentit del nostre vot:

Àmbit d’aplicació. Exclou al personal funcionari. És cert que estem parlant d’un nombre de treballadors poc significatiu en el context d’institucions sanitàries, però el fet de què la relació jurídica siga diferent respecte de la immensa majoria, constitueix l’excusa permanent per deixar-los fora de quasi tots els acords que s’han signat últimament. Creguem que si és una obligació nostra vetlar pels interessos de la majoria, també ho és garantir la solidaritat amb les minories, perquè avui son els funcionaris, però demà, no sabem a qui li pot correspondre jugar aquest paper.

Homologació retributiva. Aquest punt té moltes implicacions que esbrinarem pas a pas.

• No és de rebut que els increments dels directius dels grups A i B siguen superiors als efectuats als grups retributius equivalents.
• No podem assumir que s’estableixquen distincions entre personal sanitari i no sanitari. La diferència retributiva atribuïble a la penositat dels llocs de treball ja està inclosa a l’actual taula retributiva.
• La quantia dels increments recollides a l’acord, ens equipara a la mitjana de les retribucions de l’Estat, però com les dades sempre són susceptibles de manipulació, a l’hora de calcular la mitjana no hem seguit el mateix procediment que la Conselleria. Aquesta a calculat la mitja de totes les CC.AA. del SNS a excepció de Balears, Navarra, País Basc i Canàries, just les que més cobren i, per si faltava alguna cosa, inclou aquelles que no han actualitzat les seues retribucions.

Nosaltres, utilitzant les dades de la pròpia Conselleria (per no entrar en una guerra de xifres) que nomes fan referència a les retribucions fixes, hem calculat la mitja sobre la base d’aquells serveis de salut que ja tenen uns acords retributius. Amb aquestes premisses les diferències actuals són les següents:

Si a les retribucions actuals del nostre sistema sumem els increments previstos a la finalització de l’acord, la diferència amb la mitja anterior seria:

D'entrada, ja pot observar-se que no totes les categories estaran per dalt de la mitja i les que ho estaran serà amb unes quantitats minses. Una realitat que destaca més si ho transformen en retribucions mensuals i ho passem a pessetes:

Amb aquestes dades a la mà, i en pessetes, podem dir que un facultatiu valencià cobrarà 13000 pessetes menys al mes que la mitja, un infermer sols la superarà en 832 pessetes, un tècnic i un auxiliar d’infermeria la superaran en 6822 i un zelador en 3494. Per aquestes raons, dèiem que l’increment retributiu aplicat al personal estatutari de la Conselleria de Sanitat no guarda una proporcionalitat amb la situació real del País Valencià en el context socioeconòmic de l’Estat. Creguem que l’excel·lent situació econòmica de la nostra Comunitat que tant pregona el PP, es correspon amb unes retribucions prou més elevades que no la mitja, però, amb més motiu si es parem a pensar que moltes de les CC.AA. amb unes retribucions actualment superiors (País Basc, Navarra, Catalunya, Andalusia, Madrid), encara es troben en procés de negociació de les seues actualitzacions retributives, la qual cosa pot conduir a què es tornem a quedar amb unes retribucions per baix de la mitja de tot l’Estat.

Per tant podem concloure que pel STSPV-Iv els increments retributius són insuficients, i que trobem a faltar una clàusula de revisió de l’acord que rectifique possibles desviacions en el càlcul de la mitja, si les CC.AA no incloses al còmput arriben a acords retributius que modifiquen les premisses inicials.

Racionalització del sistema retributiu. Aquest apartat de l’Acord és complementari del signat el 3 de febrer de l’any 2000, on dissortadament l’esmentada racionalització no es va aplicar al conjunt de categories professionals; per tant considerem que és, ni més ni menys, la correcció d’una situació injusta provocada per la mala praxi de l’Administració i la d’aquells que signaren un acor,d coneixedors de les seues deficiències.

Homogeneïtzació dels complements de festivitat i turnicitat. Altra vegada, l'homogeneïtzació es fa a la baixa, amb l’extint INSALUD, i no amb altres serveis de salut que retribueixen millor l’esforç del treball a torns i en dies festius. Així mateix, i ja que parlem de complements variables, haguérem desitjat que l'homogeneïtzació afectara també a les retribucions de les hores de guàrdia i atenció continuada, però la sensibilitat no arriba fins eixe punt.

Millora de l’eficiència del sistema sanitari. La Conselleria es compromet (¿?) a negociar l’aplicació de la productivitat variable en Atenció Especialitzada i el pagament per targeta en Atenció Primària abans de l’any 2004. Ens sap greu que l’Administració es preocupe tant per l’eficiència del sistema sanitari, o millor dit, dels seus professionals, articulant mecanismes que primen l’esforç personal, quan s'oblida' oblida de què el principal estímul comença per l’adequació de les retribucions ordinàries, dels complements d’atenció continuada, per la compensació de l’utilització del vehicle particular i moltes altres qüestions que tenen més a veure amb les condicions laborals que amb les retributives.

Creació de places en plantilla. Com és habitual, tornen a incloure en un acord matèries pendents d’acords anteriors. L’Acord de consolidació de l’ocupació signat a desembre de 2001, ja comprometia a l’Administració a transformar els nomenaments d’acumulació de tasques en places estructurals del sistema. No entenem que es tornen a introduir en un nou acord, i ,molt menys, quan el que es demana és que s’incrementen les plantilles proporcionalment a la reducció de la jornada. No hi ha que confondre la cansalada amb la velocitat.

Oferta d’ocupació i concurs de trasllat. A les institucions sanitàries hem arribat a un extrem intolerable. Ara ens veiem en l’obligació d’arrancar compromisos de l’Administració per a convocar un concurs de trasllat general. Si les coses no han canviat, la mobilitat voluntària és un dret dels treballadors i una responsabilitat de la Conselleria fer-ho efectiu en l’exercici de la seua potestat organitzativa en matèria de personal; tot allò que no siga convocar-ho, es pot considerar com una deixadesa irresponsable de les seues funcions i el STSPV-Iv no està disposat a què l’exercici d’un dret siga moneda de canvi en una negociació, o que s’ens puga presentar com un èxit de la mateixa. No obstant, cal aclarir, per allò de la cansalada, que la reivindicació era la convocatòria d’un concurs de trasllat, previ a la finalització de l’oferta extraordinària, pel grup A i aquelles categories no incloses a la mateixa.

Jornada i horari de treball, permisos, llicències i vacances. L’Acord preveu una reducció de jornada fins a l’any 2006, de l’equivalent a 8 jornades de treball en torn fix diürn; la qual cosa dista molt de la reivindicació de les 35 hores de jornada setmanal, detonant del conflicte i que, a l’hora de la veritat ha quedat oblidada, o en el millor des casos, congelada fins l’any 2007.

Aquesta realitat no la podem considerar com un avanç en les condicions laborals del personal d’II.SS, quan a molts serveis de salut ja s'ha aconseguit; però, el pitjor de tot és que, amb l’acord, s’imposa per l’Administració el decret de jornada, horari de treball, permisos, llicències i vacances, sense haver estat negociat en la seua totalitat (sols hem negociat fins l’article 2 i en té 27), perdent l’ocasió d’adaptar les nostres condicions de treball a la Directiva Europea 93/104. El text, que serà motiu d’un estudi més detallat en altra ocasió, no és una norma reguladora que vetle per la salut dels treballadors limitant els horaris de treball o garantint els períodes mínims de decans; és una eina de gestió que permet flexibilitzar les condicions laborals per a facilitar a la Conselleria l’organització dels serveis sanitaris davant qualsevol tipus de circumstàncies, però sempre, això si, mitjançant el sacrifici dels professionals.

Fins ací, les objeccions que fem al contingut del document, encara que podríem continuar amb aquells aspectes no arreplegats com els desplaçaments en Atenció Primària, el fons d’acció social, les guàrdies, la reducció de la ratio de cartilles i altres que ja hem comentat al llarg de la nostra valoració.

Per tot açò, considerem que l’Acord és insuficient en aquells aspectes que si estan reflectits i incomplet, perquè són massa els temes que queden pendents de negociació en el futur; un futur incert i hipotecat per aquest mateix acord. El STSPV-Iv, assumint la seua responsabilitat, no pot donar el vist-i-plau a un document que significa "pa per a avui i fam per a demà".

tornar