El projecte de llei de convocatòria d’un procés extraordinari per a la consolidació i provisió de places de personal estatutari aprovat en la Mesa Sectorial de Sanitat de l’INSALUD, d’entrada caldria considerar-ho com una alternativa vàlida per a la consolidació de l’ocupació temporal a les Institucions Sanitàries i, per extensió, a totes les Administracions Públiques, en tant en tant, demostra que, quan hi ha voluntat política, la possibilitat d’un procediment extraordinari de consolidació de l’ocupació és viable.

Malauradament, després d’haver fet un seguiment dels successius esborranys presentats, podem matisar aquesta primera impressió, perquè hem passat d’una convocatòria de concurs de mèrits restringit a un concurs-oposició quasi tradicional, amb la qual cosa, ens distanciem de les propostes defensades per l’STEPV-Iv als àmbits de l’ensenyament i sanitat i que, amb algunes lleugeres diferències, hem denominat genèricament com "accés diferenciat".

Una anàlisi més detallada del text del projecte de llei, ens porta a la conclusió de què, aquesta proposta, és un frau a les expectatives d’accés definitiu a un lloc de treball per a la major part dels treballadors i treballadores temporals de les institucions sanitàries, amb l’única excepció del personal facultatiu. Per entendre millor aquesta afirmació, analitzarem els diferents procediments de selecció i provisió establerts al projecte de llei.

Cal ressenyar que les valoracions i conclusions ací reflectides estan fetes amb la premissa de què, amb aquesta convocatòria extraordinària, es pretén reduir la temporalitat al 10 % de les plantilles; un aspecte de la negociació que desconeguem.

1.- Facultatius Especialistes d’Àrea.

Per a aquesta categoria el document recull una fase de selecció amb un concurs-oposició i una fase de provisió.

El sistema de selecció contempla en la fase d’oposició la superació d’una prova eliminatòria de caire subjectiu (100 punts), que consisteix en la presentació d’una memòria relacionada amb el lloc de treball a ocupar, i una fase de concurs (70 punts) on es valoren els mèrits relatius a serveis prestats, formació, investigació i docència. El procediment de selecció el superaran, com a màxim, tants aspirants com places ofertades i obtindrien el nomenament de personal estatutari fix en expectativa de destí.

A la fase de provisió, participen de forma obligatòria el personal en expectativa de destí i els reingressos provisionals i de forma voluntària el personal amb plaça en propietat. Aquesta fase contempla una entrevista personal (30 punts) a realitzar per un tribunal constituït al propi centre de treball (hospital) i un concurs de mèrits (70 punts) on s’avalua l’experiència professional, formació, investigació i docència. L’adjudicació de places es faria per ordre de puntuació en cada tribunal i aquells que no obtingueren plaça romandrien en expectativa de destí.

La presentació d’una memòria en la fase d'oposició, és una opció que malgrat ser subjectiva, els aspirants coneixen d’avantmà i facilita la seua elaboració; a més a més, ja s’ha assajat com a procediment de selecció per a la provisió temporal de places de farmacèutic d’àrea amb uns resultats acceptables. Per altra banda, la proporció entre la puntuació de la fase d’oposició i la de mèrits (59/41 %) facilita la superació d’aquesta fase al personal amb molts serveis prestats.

Pel que fa a la fase de provisió, podem afirmar que amb la inclusió de l’entrevista personal, els centres de treball i, per tant, els diferents serveis, estan en disposició d’adjudicar les places amb un grau de discrecionalitat prou elevat; un aspecte inacceptable des del punt de vista de l’STSPV-Iv, però no hem d’oblidar que els aspirants ja tenen el nomenament de personal estatutari fix en expectativa de destí, que es mantenen de forma temporal al seu lloc de treball si no ha segut proveït a aquest procediment i que s’els ofertaran les successives vacants que vajen produint-se, en cas de no obtenir plaça en la fase de provisió.

Per altra banda, a la fase de provisió, el fet de què puga participar el personal fix amb plaça definitiva, podria fer pensar que reduiria l’oferta de places pel personal de nou accés, però el projecte de llei contempla la realització prèvia d’un concurs de trasllat i la inclusió de les places vacants resultants en el procediment extraordinari, amb la qual cosa, es pot preveure que la participació del personal fix en el procediment de provisió serà escassa.

A la vista d’aquestes consideracions, i com a única opció, aquest procediment extraordinari podria ser assumible pel STSPV-Iv

2.- Metges de Família.

Per a aquesta categoria es mantenen les mateixes condicions en la fase de selecció i en la fase de provisió, amb un tribunal únic, s’elimina l’entrevista personal i no està prevista la convocatòria prèvia d’un concurs de trasllat.

Amb aquestes modificacions, hi ha un millora substancial en la fase de provisió al eliminar l’element de discrecionalitat de l’entrevista, però, el percentatge d’aspirants en expectativa de destí que no obtindran plaça definitiva serà superior que en el cas anterior. No obstant, romandrien en les mateixes condicions que els facultatius especialistes d’àrea.

La valoració puntual d’aquest procediment seria la mateixa que abans.

3.- Resta de categories.

En aquest cas, malgrat mantenir les línies generals del procediment extraordinari en les seues fases de selecció i provisió, s’introdueixen elements distorsionadors que seran concloents a l’hora de fer la valoració global del projecte de llei.

A la fase d’oposició, es substitueix la presentació de la memòria per la realització d’un prova subjectiva sobre procediments mes comuns i habituals en la corresponent categoria i, a més a més, es redueix el percentatge de puntuació de la fase de concurs respecte de la d’oposició (66/33 %).

Amb aquestes modificacions, el personal interí o amb més serveis prestats resulta perjudicat respecte de les convocatòries anteriors, perquè desconeix amb antelació el contingut de la prova i perquè es menysprea la fase de concurs, un aspecte que no hem d’oblidar ja que en el cas d’haver superat la fase d’oposició, tan sols superaran el procediment selectiu tants aspirants com places ofertades.

Així mateix, tampoc està prevista la convocatòria prèvia d’un concurs de trasllat, incrementant-se el percentatge d’aspirants sense plaça definitiva.

Des del punt de vista del STSPV-Iv, aquest tipus de procediment no és assumible i, fins i tot, podem dir que és pitjor que qualsevol convocatòria de les que habitualment s’han desenvolupat fins ara.

CONCLUSIÓ.

El STSPV-Iv rebutja taxativament el projecte de llei de procediment extraordinari de consolidació i provisió de places de personal estatutari aprovat a la Mesa Sectorial de Sanitat de l’INSALUD per discriminar, en els seus objectius de consolidació de l’ocupació, a les categories professionals incloses als estatuts de personal sanitari no facultatiu i de personal no sanitari. Un 85% de la plantilla.